La crucifixió de Jesucrist va ser la forma de pena capital més horrible, dolorosa i vergonyosa utilitzada al món antic. Aquest mètode d’execució consistia a lligar les mans i els peus de la víctima i clavar-los a una creu de fusta.
Prengueren, doncs, Jesús, i, portant-se Ell mateix la creu, va sortir cap a l’indret anomenat Lloc de la Calavera, que en hebreu es diu Gòlgota. Allà el crucificaren, juntament amb dos més, un a cada banda, i Jesús al mig. Pilat va fer escriure un rètol i el féu posar a la creu. Hi havia escrit: “Jesús de Natzaret, el rei dels jueus”. Molts dels jueus el van llegir, perquè l’indret on havia estat crucificat Jesús queia prop de la ciutat. El rètol era escrit en hebreu, en llatí i en grec. Però els grans sacerdots digueren a Pilat:
- Sacerdots: No hi escriguis: El rei dels jueus. Posa-hi: Aquest va dir: Jo sóc el rei dels jueus.
- Pilat: “El que he escrit, ja està escrit”.
Els soldats, quan hagueren crucificat Jesús, van agafar el seu mantell i en feren quatre parts, una per a cada soldat, i també prengueren la túnica. Però la túnica era sense costura, teixida d’una sola peça de dalt a baix, i es digueren entre ells:
-
No l’esquincem; sortegem-la a veure a qui toca.
S’havia de complir allò que diu l’Escriptura: “S’han repartit entre ells els meus vestits; s’han jugat als daus la meva roba”. Això és el que van fer els soldats. Vora la creu de Jesús hi havia la seva mare i la germana de la seva mare, Maria, muller de Cleofàs, i Maria Magdalena. Quan Jesús veié la seva mare i, al costat d’ella, el deixeble que ell estimava, digué a la mare:
- Jesús: “Dona, aquí tens el teu fill”. Després digué al deixeble: “Aquí tens la teva mare”.
I d’aleshores ençà el deixeble la va acollir a casa seva.
Després d’això, Jesús, sabent que tot s’havia realitzat, perquè s’acabés de complir l’Escriptura, va dir: “Tinc set”. Hi havia allà un gerro ple de vinagre. Van posar al capdamunt d’un manat d’hisop una esponja xopa d’aquell vinagre i la hi acostaren als llavis. Quan Jesús hagué pres el vinagre, va dir: “Tot s’ha complert”. Llavors inclinà el cap i va lliurar l’esperit.
Dia de la preparació pels Jueus
Pels jueus, era el dia de la preparació, i els cossos no es podien quedar a la creu durant el repòs del dissabte, més quan aquell dissabte era una diada solemníssima. Per això els jueus van demanar a Pilat que trenquessin les cames dels crucificats i traguessin els seus cossos. Hi anaren, doncs, els soldats i van trencar les cames del primer i les de l’altre que havia estat crucificat amb Jesús.
Quan arribaren a Jesús, es van adonar que ja era mort i no li trencaren les cames, però un dels soldats li traspassà el costat amb un cop de llança, i a l’instant en va sortir sang i aigua. El qui ho veié en dóna testimoni, i el seu testimoni és digne de crèdit. Ell mateix sap que diu la veritat, perquè també vosaltres cregueu. En efecte, tot això va succeir perquè s’havia de complir allò que diu l’Escriptura: “No li han de trencar cap os”. I en un altre lloc l’Escriptura diu: “Miraran aquell que han traspassat”.
El davallament de la Creu – La Crucifixió
Després d’això, Josep d’Arimatea, que era deixeble de Jesús però d’amagat per por dels jueus, va demanar a Pilat l’autorització per a treure el seu cos de la creu. Pilat hi va accedir. Josep, doncs, hi anà i va treure de la creu el cos de Jesús. També hi va anar Nicodem, el qui temps enrere havia visitat Jesús de nit, i portà una barreja de mirra i àloe, que pesava unes cent lliures. Llavors van prendre el cos de Jesús i l’amortallaren amb un llençol, juntament amb les espècies aromàtiques, tal com és costum d’enterrar entre els jueus.
Hi havia un hort a l’indret on havien crucificat Jesús, i dintre l’hort un sepulcre nou, on encara no havia estat posat ningú. Com que per als jueus era el dia de la preparació, i el sepulcre es trobava a prop, van dipositar-hi Jesús.
A Verges, no es fa l’enterrament. La processó acaba amb la Crucifixió i l’adoració de la Dansa de la Mort davant el cos de Jesús als braços de la seva mare.
