Caifàs és una de les veus d’autoritat del drama de la Processó de Verges. La seva intervenció al Sanedrí ajuda a desencadenar la detenció de Jesús i, al carrer, el personatge prolonga la tensió de la condemna. El paper té també una història d’aprenentatge i relleus que la memòria dels participants permet explicar.
Caifàs i el Sanedrí del guió
Al quadre del Sanedrí publicat el 2011, l’acció comença al palau de Caifàs. El sacerdot crida Malcos i li encarrega convocar el consell. El text presenta Annàs, Abdaró i Benjamí, qualificats en el parlament de Malcos com els tres savis fariseus; l’acotació següent afegeix altres sacerdots. També hi intervenen l’oficial, Judes, els Jueus i les manages.
Aquesta és la composició de l’escena local documentada a les pàgines 59–60. No s’ha de confondre amb una reconstrucció completa del Sanedrí històric: el text teatral selecciona i organitza personatges per fer avançar la representació.
Malcos actua com a criat de Caifàs i executa els seus encàrrecs. La relació entre tots dos permet passar de la decisió del sacerdot a la convocatòria i l’acció dels altres personatges. La intervenció de Caifàs enllaça així la representació a la Plaça amb el drama que continua pels carrers.
Aprendre el paper de sentir-lo
Pere Fuster explica que, quan va passar a fer de Caifàs, ja sabia el paper d’haver-lo escoltat any rere any. El seu record mostra una forma d’aprenentatge que va més enllà de rebre un full amb versos: escoltar, repetir i observar com un altre participant els deia davant del públic.
Segons el seu relat, l’intèrpret anterior s’havia adonat que Pere seguia els versos mentre ell recitava. Pere recorda aquest reconeixement com un anunci del relleu. El nom del predecessor i l’any exacte no queden prou fixats en el material disponible per incorporar-los com a dades segures.
Un relleu recordat sota Jordi Gelà
Pere situa el pas al paper en una etapa en què Jordi Gelà era director. Explica que era a París quan el fill el va avisar d’una convocatòria per triar Caifàs. Un cop tornat, Gelà li va portar el text perquè l’estudiés i, en una reunió a la Casa de Cultura, va expressar la confiança que faria bé el personatge.
Aquest és el record personal de Pere sobre el seu relleu. No permet descriure un sistema de selecció vàlid per a totes les èpoques ni afirmar que el paper fos un dret hereditari.
Una referència per als Jueus
Josep Maria Llach i Grande recorda que Caifàs ajudava a portar el grup dels Jueus en una etapa d’organització informal. El personatge tenia, doncs, una presència dramàtica, i qui el representava podia exercir també una funció de referència entre participants.
Aquesta doble dimensió s’ha de presentar com el record d’una etapa concreta. No equival a un càrrec reglamentat ni demostra que tots els intèrprets de Caifàs hagin assumit sempre la mateixa responsabilitat.
El canvi de posició amb Lluís Llach
Pere atribueix a Lluís Llach la proposta que Caifàs avancés al davant del seguici, acompanyat de quatre nois que li feien llum. Segons recorda, la justificació era dramatúrgica: el personatge havia aconseguit la condemna davant Pilat i la seva posició havia d’expressar aquella victòria dins del relat.
Pere explica també l’esforç físic d’aquesta nova manera de recórrer el poble. Conservem la proposta i la seva explicació com a testimoni atribuït, sense donar un any exacte al canvi ni convertir aquella disposició en una norma actual immutable.
Fonts
La Processó de Verges. Text de l’obra (Diputació de Girona, 2011), quadre del Sanedrí, pp. 59–60.
Entrevistes de Pere Fuster i Josep Maria Llach i Grande dins del projecte Memòria Viva La Processó, analitzades en el marc d’aquesta recerca. Aprenentatge, relleu i canvi de posició són records atribuïts; no una llista exhaustiva dels intèrprets del paper.
