La Rendició de la Mort expressa, dins de la lectura cristiana de la Processó, la submissió de la Mort davant la redempció. El gest de reverència té un lloc destacat en el desenllaç, però les fonts descriuen posades en escena diferents: el final dins l’església observat el 1996 i el final exterior del guió de 2011.
La reverència dins l’església el 1996
Màriam Serrà explica que el final de la Processó que va observar tenia dues escenificacions simultànies, a pocs metres de distància: la Crucifixió a l’exterior i la reverència de la Dansa de la Mort dins del temple. El públic havia de triar entre els dos actes culminants; no eren dos finals consecutius que pogués seguir sencers.
En aquell relat, la Dansa entrava pel passadís central, feia els darrers salts i s’inclinava davant el sagrari. La llum de les torxes i de les espelmes acompanyava el gest. El llibre també descriu el control de l’accés per manca d’espai. Són detalls d’aquella representació i no instruccions de visita per a l’edició actual.
L’acatament exterior del guió de 2011
El guió publicat a La Processó de Verges (2011), p. 141, situa la reverència al final del quadre del Calvari, després del Davallament i de la formació de la Pietat. La Dansa puja des del peu del Calvari, fa el gest d’acatament i es retira. Aquesta acotació no documenta una entrada posterior a l’església.
El sentit del gest
La Mort que proclama Nemini Parco amb la Dalla i la Bandera s’inclina al final del relat. En la interpretació cristiana, aquest gest expressa el triomf de la redempció sobre la mort. El simbolisme es pot explicar sense atribuir una mateixa vivència religiosa a tots els participants i espectadors.
Fonts i context
Màriam Serrà, Verges i la processó que no es veu (1998), pp. 134–137; descripció de la Processó observada el 1996.
Jordi Roca i Rovira, Lluís Llach, Dani Vivern i Lluís Muntada (a cura de), La Processó de Verges (2011), p. 141.
