Els Platets són els dos esquelets infantils situats als costats de la Bandera. Cadascun porta un plat amb cendra i participa en el ball que manté la forma de creu de la Dansa de la Mort. La seva petitesa contrasta amb la força del símbol que mostren.
La cendra com a símbol
Dins de la lectura cristiana del conjunt, la cendra recorda la fragilitat del cos i el retorn a la pols. La presència d’infants i adults pot reforçar la lectura simbòlica que la mort afecta totes les edats. Serrà situa els infants dels Platets entorn dels set o vuit anys en l’etapa que descriu: és una referència històrica, no un reglament actual d’edats.
El gest i la coordinació
Serrà descriu el 1996 dos moviments alternats: quan el petit dansaire mira cap a la Bandera, alça el plat i assenyala la cendra amb l’índex; quan queda de cara als espectadors del seu costat, recull el braç i posa la mà lliure a la cintura. Els dos Platets executen el mateix gest, però no simultàniament.
La seva feina exigeix mantenir l’alineació amb la Bandera i seguir el ritme del Tabal. L’orientació dels braços i la distància entre els dansaires formen part d’aquesta coordinació: la força visual del conjunt depèn de l’atenció de cadascun al seu lloc.
Conservar la cendra, evitar un malentès
El llibre explica recursos per retenir la cendra durant els salts: humitejar-la i, en l’etapa observada, fixar-la al fons del plat. També recorda que alguns espectadors hi deixaven monedes, confonent el gest amb una petició d’almoina. El plat mostra un símbol; no té com a funció demanar diners. Aquests detalls descriuen pràctiques i incidents d’aquella època.
Darrere de la Bandera, el Rellotge completa el grup dels cinc dansaires amb un altre avís: no sabem l’hora de la mort.
Fonts i context
Màriam Serrà, Verges i la processó que no es veu (1998), pp. 131–133; descripció de la Processó observada el 1996.
