La meteorologia és la pubilla de la festa durant el matí de Dijous Sant. Tot el dia fa bategar el cor dels qui preparen la Processó, mentre el poble mira el cel i espera que l’esforç de tantes hores pugui lluir a la nit.
El record local recollit en aquest article diu que «a Verges no hi plou mai per Dijous Sant». És una manera de parlar de l’esperança i dels nervis d’aquesta jornada, no una garantia meteorològica. El mateix relat recorda que el 1974 es va haver d’enllestir el tram final a corre-cuita i que després es va sol·licitar un ajut econòmic, modest però ben rebut.
La plaça, a punt per a la gran nit
A la plaça Major es preparen les cadires, el recinte i els elements de la representació. Els últims retocs de l’escenari conviuen amb les altres feines del poble: mentre uns s’ocupen del material, d’altres repassen el paper que interpretaran a la nit.
Entre les imatges dels preparatius d’altres anys hi ha les cortines vermelles coronades per cinc torxes, la mainada voltant pel cadafal i el tron de Pilat o la taula del Sant Sopar esperant el seu torn. Aquests elements s’incorporaven entre acte i acte, aprofitant les pauses de foscor. El muntatge ha evolucionat; el record no s’ha de prendre com un inventari del decorat actual.
La preparació del carrer dels Cargols
Aquest matí no us podeu perdre la preparació del carrer dels Cargols. El carrer Orient n’és un dels espais més coneguts, però la il·luminació amb closques també s’estén al carrer Migdia i a altres trams del recorregut. Els rètols del carrer recorden aquesta doble identitat: el nom quotidià i el de la nit de la Processó.
La col·locació de les closques és una feina preparada amb anticipació i feta amb cura pels veïns. La pasta de cendra barrejada amb aigua permet enganxar-les a les parets. A la tarda s’hi posen l’oli i el ble que faran possible la llum de la nit. De dia, veure’n la preparació ajuda a entendre el que després sembla màgia.
El guarniment dels misteris
Una altra cosa digna de veure és com es guarneixen els misteris, les imatges que desfilaran a la Processó: els Pistolets, la Dolorosa, el Natzarè i la Pietat. El Sant Crist té una presència més austera. Les flors, la verdor i la feina de cada grup donen a les imatges l’aspecte amb què sortiran al carrer.
El transport també demana organització. La Dolorosa destaca perquè és portada per dones a pes, sense rodes. Els torns de portadores que recorda el relat antic expliquen aquesta feina compartida. Els pesos i el nombre exacte de persones no s’han de donar per invariables d’una edició a l’altra.
Cada barri, una manera de guarnir
Els records del guarniment conserven els llocs i els colors de cada barri. Són escenes del poble que val la pena mantenir, encara que la ubicació o les flors escollides puguin canviar:
- La Dolorosa es guarnia dins d’una casa, on el pendent del carrer no en comprometia l’equilibri, amb clavells grocs i gladiols blancs.
- A la Placeta, els peus del Natzarè s’omplien de lliris blancs, a la planta baixa d’una casa.
- Al carrer dels Bous, la Pietat es guarnia al mig del carrer amb clavells vermells i rosats. La feina s’allargava tant que el dinar feia de mitja part.
- Al barri de fora, sota els porxos de l’escola, els Pistolets s’engalanaven amb humor i gatzara, amb clavells de diversos colors, gladiols i una base de verdor.
D’on ve el nom dels Pistolets?
Els Pistolets representen Jesús coronat d’espines i amb les mans lligades, envoltat de figures que en fan burla. El relat popular recollit aquí explica que hi havia uns germans coneguts amb aquest malnom i que la semblança amb les figures va acabar donant nom al misteri. Ho conservem com una història local, sense confondre-la amb un origen documentalment demostrat.
Abans que arribi la tarda
Encara cal deixar a punt les torxes dels carrers i tots els petits detalls que la nit exigirà. A la tarda de Dijous Sant, les manages recolliran els misteris; després arribarà la gran nit. Per seguir el conjunt de la jornada, consulteu la guia dia a dia i la programació de cada edició.
Última actualització: 04/10/2026
