Maria Perpinyà i Sais (Verges 1901 – Banyoles 1994)
Escriptora, periodista i traductora. Es donà a conèixer a partir de 1925 després de diverses publicacions a la premsa.
Maria Perpinyà va intervenir en la renovació dels textos de la Processó de Verges, adaptant materials anteriors, revisant-ne el llenguatge i aportant també passatges de creació pròpia. Segons Màriam Serrà (p. 43), el 1977 es va fer a Verges una lectura musicada del poema Dansa de la Mort a Verges, retransmesa el 29 de març per la segona cadena de televisió dins del programa Giravolt.
Autora dels llibres Poemes (1931) i Terra de Vent (1936). Entre les seves col·laboracions es pot destacar: D’Ací i d’Allà, Ciutat, La Nau, Esplai, Llegiu-me, Joia, La Revista, El Dia (Terrassa), La Nova Revista, La Veu de Catalunya i segons informen alguns mitjans també col·laborà a: Revista d’Olot, Diari de Mataró, L’Avi Munné (Sant Feliu de Guíxols), Aires de la Conca (Montblanc) i la Riuada (Mora d’Ebre).
Fou redactora del diari catòlic El Matí. També formà part d’Acció Femenina (AF), de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana (APEC) i de la secció femenina d’Unió Democràtica de Catalunya (UDC), segons la biografia municipal. El 1930, va firmar el manifest de pro amnistia de les dones.
També es dedicà a fer recitals poètics a diferents entitats. I a la traducció especialment del francès i a la correcció del català.
L’any 1948 va obtenir un accèssit a la Viola d’Or als Jocs Florals celebrats a París, amb el poema A la Verge de Montserrat, segons la fitxa de premis de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.
La Guerra Civil va interrompre la seva trajectòria pública i, durant la postguerra, la seva presència editorial es va reduir considerablement, tot i que va continuar escrivint fins a una edat avançada. Va publicar poemes a Les cinc branques (1975) i a 31 poetes d’avui (1978). La biografia de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana assenyala que una part de la seva obra resta inèdita.
El novembre de 2009 dins la col·lecció Josep Pla de la diputació de Girona es publica el llibre “Antologia de poemes – Maria Perpinyà”
Maria Perpinyà i la renovació dels textos de la Processó
La intervenció de Maria Perpinyà en la Processó va anar més enllà d’una correcció del llenguatge. L’estudi de Jordi Roca que obre l’edició de La processó de Verges. Text de l’obra de 2011 permet veure una feina literària que combinava l’adaptació de versos antics, la selecció de fragments i l’escriptura de passatges nous. La seva aportació s’inscriu en les transformacions dels anys cinquanta, quan el seu germà Carles Perpinyà dirigia la reorganització escènica de la Processó.
Maria treballava amb una tradició textual anterior, vinculada a les obres de la Passió de fra Antoni de Sant Jeroni. Per tant, no va escriure de cap i de nou tot el text que es representa a Verges. Tampoc no es va limitar a traslladar-lo a una llengua més propera: va intervenir en la manera d’explicar l’acció i d’enllaçar les escenes, buscant versos que es poguessin dir i entendre davant del públic.
Adaptar, triar i escriure
La comparació dels textos mostra que Maria va intervenir en diversos passatges de la representació, adaptant materials anteriors i, en alguns casos, aportant una formulació pròpia. El lament de la Mare de Déu al final de la representació és una de les aportacions originals que l’estudi li atribueix.
La seva feina també incloïa la tria de textos d’altres autors. A l’escena de Pilat va incorporar i adaptar fragments de Damas Calvet. Aquest detall ajuda a entendre la Processó com una obra formada per aportacions diverses: reconèixer el treball de Maria exigeix distingir allò que va escriure, allò que va adaptar i allò que va seleccionar.
Una escriptora present en la memòria de Verges
La memòria oral aporta una mirada més propera. En l’entrevista de Maria Ruart i Ribas dins del projecte Memòria Viva La Processó, la seva vinculació amb Maria Perpinyà inclou el record d’haver rebut ajuda per llegir en català quan era petita. Josep Maria Llach i Grande també diferencia, en el seu testimoni, la feina escènica de Carles i la contribució poètica de Maria.
Aquests records ens acosten a la persona i al seu entorn. Llegits al costat dels llibres, permeten situar la seva aportació a la representació a la Plaça dins d’una vida dedicada a la llengua i a la literatura.
Per seguir aquesta història amb més detall, consulta les versions i autories dels textos de la Processó.
Fonts de l’ampliació
Jordi Roca, estudi introductori de La processó de Verges. Text de l’obra (Diputació de Girona, 2011), especialment p. 10–20 i nota sobre les adaptacions. Entrevistes de Maria Ruart i Ribas i Josep Maria Llach i Grande dins del projecte Memòria Viva La Processó, analitzades en el marc d’aquesta recerca.
Màriam Serrà, Verges i la processó que no es veu (El Mèdol, 1998), p. 43: lectura musicada i retransmissió de 1977. Associació d’Escriptors en Llengua Catalana: biografia, premis i obra. Ajuntament de Verges, «Plaça de Maria Perpinyà»: entitats de les quals formà part.
125è aniversari del naixement de Maria Perpinyà
L’any 2026, amb motiu del 125è aniversari del seu naixement, Verges va programar diverses iniciatives per recordar la figura i l’obra de Maria Perpinyà. Entre aquestes, la programació de la Diada Nacional de Catalunya de l’11 de setembre va incloure la lectura de diversos textos seus amb acompanyament musical.
Des de LaProcessodeVerges.com també ens hem volgut sumar a aquesta commemoració amb un article especial dedicat a la seva trajectòria, a la seva vinculació amb Verges i a la petjada que va deixar en la Processó: Verges recordarà Maria Perpinyà en l’any del 125è aniversari del seu naixement.
