La Tercera Caiguda concentra l’esgotament de Jesús i el sentit espiritual de la seva relació amb la creu. És un dels quadres que preparen el desenllaç de la Processó de Verges. La seva història també es conserva en els records d’actors i espectadors, que expliquen escenes viscudes en espais diferents.
L’abraçada a la creu en el guió de 2011
El text publicat a les p. 129–131 presenta Jesús a terra, amb els saions al seu voltant. Alguns alcen la creu davant seu i ell s’hi aferra, amb una veu que ha de transmetre extenuació. La seva primera intervenció s’adreça al Pare etern i desenvolupa el sentit de sacrifici per la redempció.
Després d’una pausa, Jesús abraça la creu més amunt i hi reprèn la imatge de la «dolça i estimada esposa». La creu es converteix en clau, tresor i signe de victòria. El parlament s’inscriu en la lectura cristiana del sacrifici i la redempció.
El passatge desenvolupa una imatge que també apareix al final de la Sentència de Pilat. Aquí s’amplia dins d’una pregària més llarga. Els saions hi intervenen de nou i el recorregut continua; no tot el quadre és un silenci ininterromput.
El record de Can Trombis
Josep Maria Llach i Grande recorda una Tercera Caiguda que situa a Can Trombis, a la plaça Major. La descriu com a espectacular i explica la reacció d’una dona que, amb un paraigua, cridava als participants. No sabem si era veïna o visitant, ni situem l’anècdota en un any exacte.
El valor del record és la intensitat que la representació podia provocar. Josep Maria explica que el realisme i la implicació dels participants compensaven, en part, la manca d’una tècnica interpretativa formal. És la seva lectura d’aquella experiència, no una definició de tots els actors de Verges.
Una altra escena recordada per Pere Fuster
Pere Fuster evoca una Tercera Caiguda en una petita pujada, amb pedres i el carrer encara sense asfaltar. Recorda molta gent reunida perquè sabia que allà es faria la caiguda. El topònim no ha quedat identificat amb seguretat; no el fusionem amb Can Trombis ni amb un punt actual del recorregut.
Pere també recorda Josep Soler recitant versos pels carrers. Aquest testimoni permet reconèixer una pràctica interpretativa, però no demostrar que Soler hagués escrit aquells versos ni que tots pertanyessin a aquest quadre.
Del record al desenllaç
Els espais i les formes escèniques han canviat. El guió de 2011 ajuda a llegir el parlament; les entrevistes expliquen com es vivia des de dins i com podia afectar el públic. El final del camí es desenvolupa en la Crucifixió i la Pietat.
Fonts
La Processó de Verges (2011), p. 129–131. Entrevistes de Josep Maria Llach i Grande i Pere Fuster dins del projecte Memòria Viva La Processó, analitzades en el marc d’aquesta recerca.
