La funció de l’abanderat és la de convertir-se en punt de referència constant per a la resta de components. El punt de referència pot ser un dansaire o una senyera, i a partir d’ell, la resta de dansaires poden tenir una idea sobre els espais que han d’ocupar i sobre les proporcions que ha de guardar.
A Verges aquesta funció s’encarrega a un dansaire que porta com a instrument la bandera.
Ocupa el centre de la dansa. La resta de dansaires, que formen els braços de la creu, han de mantenir respecte a ell una distància que ha de ser equivalent. També fa l’eix de simetria entre els components del braç longitudinal per una part i del transversal per l’altre. Amb aquest punt de referència continu, la dansa pot desplaçar-se linealment endavant. A la vegada, efectuar els moviments de rotació individuals sense que el conjunt es desfiguri. Així doncs, podríem dir que la bandera és el centre de gravetat que uneix els diversos elements de la dansa en un sol conjunt.
Abanderat, punt de referència
Com que tots els altres dansaires el prenen com a referència, cal que la persona que porta la bandera sigui també molt experimentada i que sigui conscient que dansa pels altres. Amb la seva posició haurà d’intentar corregir totes les desviacions que ocasionalment poguessin produir-se, i això vol dir que ha de tenir una visió de conjunt molt més accentuada que la dels altres dansaires.
Precisament per aquestes raons, la bandera és l’altre dels esquelets adults que integren la dansa.
El seu moviment rotatori és de mitja volta sobre l’eix del mateix cos a cada pas de dansa. El seu camp visual només abasta l’esquelet de la dalla, ja que a cada pas canvia el sentit de rotació. És suficient però perquè pugui agafar d’ell la idea de velocitat i de direcció i la pugui transmetre als altres esquelets que el prenen com a referència.
La seva individualitat ve marcada també per l’instrument que porta, i així mateix de l’instrument depèn la seva mobilitat a la dansa. Porta la bandera agafada amb la mà i recolzada al muscle, i la mà que li queda lliure la manté caiguda paral·lelament al cos.
Així doncs, com l’esquelet de la Dalla, només té mobilitat de cos de cintura per avall, i manté dreta i estàtica la resta del cos.