El rellotge, és el darrer esquelet de la dansa, en referència a l’eix que formen el capdanser i l’abanderat. La seva posició és paral·lela a la bandera, cosa que permet que prengui les referències de l’esquelet central de la dansa.
Avança lateralment, com fan també la resta d’esquelets llevat del qui porta la dalla i oscil·la sobre el seu propi eix amb un moviment rotatori de mitja volta. Igual com l’abanderat, el canvi de sentit del moviment rotatori a cada pas de dansa li permet d’avançar en la direcció adequada.
És l’esquelet que va darrere. Com que no té cap funció rectora de la dansa s’ha de limitar a mantenir les seves pròpies mesures d’espai i velocitat. La manca de responsabilitat en la dansa fa que l’esquelet pugui ser un infant, però ha de tenir unes condicions de resistència semblants a les dels adults.
Aquest paper el solen representar nens que tenen nou o deu anys, segons la seva estructura física, perquè els vestits són únics i una desproporció en el creixement exclou inevitablement qualsevol candidat a dansaire.
L’actor
Normalment, solen agafar el rellotge els nens que han hagut de plegar per grans de dansa amb els platets de la cendra. Així doncs, en condicions normals un nen pot aspirar a fer de la Mort uns tres anys.
Com es veu en la seva funció dins la dansa no pot ser mai de responsabilitat, perquè l’experiència és molt limitada.
Juntament amb els altres dos petits han d’assajar molt els dies abans de la processó. Són moltes les coses que s’han de resoldre en els assaigs. La idea de les distàncies i de les proporcions, la resistència física, l’aprenentatge de tota la coreografia, etc. S’han de tenir també presents coses tan importants com la significació de l’instrument que el caracteritza i la correcta execució dels moviments.
Les posicions de el rellotge a la Dansa són dues:
En la primera posició, l’esquelet marca arbitràriament qualsevol hora en l’esfera amb el dit. L’ús imprevisible que fa la Mort del temps comunica la imprevisibilitat de l’hora que arribarà la Mort a qualsevol dels humans que veuen el símbol. Així doncs l’imprevist és un dels missatges, que per altra part és ben freqüent també en les danses de la Mort literàries. El fet de precisar una hora concreta, podria també comunicar a l’espectador la imminència de la Mort. Així el missatge combinat diria: l’hora de la Mort és imprevisible, però pròxima.
A l’altre pas de la dansa el rellotge apareix sense marcar, sense broques, i sense cap indicació. El fet de no poder precisar el temps és una forma d’imprevisió que complementa l’arbitrarietat ja esmentada. Com si la Mort volgués guardar-se per ella el secret de l’hora en què arribarà.
Aquesta simbologia, com veiem, és molt més impactant que la consideració sobre la fugitivitat del temps, i a la vegada molt més irreflexiva.
El rellotge, també sofreix alguna modificació l’any 1955. Es passa d’una carcassa rectangular coronada amb una semiesfera, a una carcassa absolutament quadrada. La numeració horària, però, és igualment esfèrica i evidentment idèntica. La manipulació del símbol no ha sofert cap variació. Per tant, hem de concloure que es tracta d’una simple variació instrumental que no afecta per res a la comunicació del missatge.