La Representació a la Plaça de Verges: El gran teatre de la Processó

Cada Dijous Sant, la representació a la Plaça de Verges obre la primera part de la Processó. El públic assegut hi segueix les escenes abans que la celebració continuï pels carrers. L’horari i les condicions d’accés s’han de consultar a la programació oficial de cada edició.

Aquesta representació a la Plaça no és una simple obra de teatre; és l’acte central que dóna sentit i inicia la històrica Processó. Combina textos tradicionals del segle XVIII amb una posada en escena contemporània que posa la pell de gallina.

Una posada en escena única: Llum, Música i Pedra

El que fa especial la representació a la Plaça és la seva atmosfera. L’any 2009, la direcció artística va fer un salt qualitatiu sota la batuta de Lluís Llach, qui va adaptar i modernitzar l’espectacle respectant-ne l’essència tradicional.

  • La Il·luminació: La llum juga un paper narratiu clau. Viatjarem des de la lluminositat festiva i acolorida de l’entrada a Jerusalem fins a la penombra dramàtica del judici final, passant pel foc de les antorxes dels romans.
  • La Banda Sonora: A la Plaça, la música subratlla el drama. Destaquen peces sacres com l’Agnus Dei i fragments simfònics de Shostakovich, que aporten una tensió gairebé cinematogràfica durant el complot del Sanedrí o el judici de Pilat.
  • L’Acústica: Els diàlegs, en un vers rimat i entenedor gràcies a l’adaptació dels germans Carles i Maria Perpinyà, ressonen contra la pedra vella de la muralla, creant una atmosfera única que envolta l’espectador.

Com es va formar la representació a la Plaça

La representació que avui identifica aquest espai és el resultat de transformacions successives. Abans de la reorganització dels anys cinquanta, les escenes es distribuïen per diferents llocs de Verges. El poble era també l’espai teatral: l’acció avançava amb la Processó i els participants havien d’adaptar-se a cada indret.

La Plaça, però, ja tenia una funció escènica anterior. Segons l’estudi de Jordi Roca publicat el 2011, des de 1920 hi havia un cadafal per representar-hi Pilat. Per això, la reforma posterior no s’ha d’explicar com el primer ús teatral d’aquest espai, sinó com una concentració i una nova organització de les escenes.

Carles i Maria Perpinyà: escena i paraula

Carles Perpinyà va tenir un paper central en aquesta reorganització. Màriam Serrà situa el seu nomenament com a director el 1950 i l’aprovació del canvi pel Patronat el 1955. La representació reunida a la Plaça permetia seguir una primera part amb més continuïtat dramàtica; després, la Processó prosseguia pels carrers.

El cobrament d’entrades a la Plaça contribuïa al finançament, mentre que el recorregut pels carrers continuava obert al públic. L’organització teatral i les necessitats econòmiques formaven part del mateix canvi.

La feina escènica anava acompanyada de la intervenció literària de Maria Perpinyà. Va adaptar versos, seleccionar fragments d’altres autors i escriure passatges nous. L’edició de 2011 permet seguir algunes d’aquestes aportacions i recordar que el text de la Processó té una història pròpia, feta de diferents mans.

El treball dels actors i les renovacions posteriors

La memòria oral explica la dedicació que hi havia darrere de la representació. Mercè Rovira i Bofill recorda les indicacions de Carles sobre la veu, els gestos i l’expressió. Josep Maria Llach i Grande evoca les escenes repartides pel poble i la transformació que va comportar reunir-les. Aquests testimonis ens ajuden a veure l’escenari com un lloc de treball compartit, més enllà del moment en què el públic hi arriba.

La renovació encapçalada per Lluís Llach entre 2009 i 2011 va obrir una altra etapa. El llibre de 2011 recull també modificacions textuals elaborades entre 2008 i 2011 i explica la feina de revisió del llenguatge, del vers i de l’ordre de determinades escenes. La tradició que es veu a la Plaça ha incorporat així canvis de direcció, interpretació i escriptura al llarg del temps.

Aquestes dates expliquen la història de la representació. Per conèixer l’horari i les condicions d’accés de cada edició, cal consultar la programació oficial de la Processó.

Per seguir aquesta història amb més detall, consulta les versions i autories dels textos de la Processó.

Fonts de l’ampliació

Jordi Roca, estudi introductori de La processó de Verges. Text de l’obra (Diputació de Girona, 2011), p. 8–13 i 23–31; nota sobre les adaptacions. Màriam Serrà, Verges i la processó que no es veu (El Mèdol, 1998), p. 46–47. Documents de les entrevistes de Mercè Rovira i Bofill i de Josep Maria Llach i Grande.

Les Escenes: Què veurem a la representació a la Plaça de Verges?

La representació dura aproximadament dues hores i narra els fets cronològicament. Aquestes són les escenes principals que viuràs des de la teva cadira:

Icona de branques de llorer sobre fons grana, símbol de l'entrada de Jesús a Jerusalem (El Ram) a Verges.
Escena d’El Ram: L’alegria dels nens i l’entrada triomfal a Jerusalem.

1. El Ram (Entrada triomfal a Jerusalem)

És l’inici, ple de llum i color. Jesús entra muntat en un pollí, aclamat per tot el poble i, especialment, pels nens de Verges que agiten branques d’olivera i llorer mentre canten l'»Hosanna». És l’únic moment d’alegria col·lectiva abans de la tragèdia.

[ LLEGIR MÉS ]

Icona d'un càntir d'aigua i un pou antic sobre fons grana, representant l'escena de la Samaritana.
La conversa de Jesús amb la Samaritana al pou de Jacob.

2. La Samaritana

L’acció es torna més íntima. Jesús es troba amb la dona samaritana al pou de Jacob. És una escena de diàleg intens on es tracta la conversió i l’aigua viva, trencant les barreres culturals de l’època.

[ LLEGIR MÉS ]

Icona d'un calze i pa partit sobre fons grana, símbol de l'Eucaristia al Sant Sopar de Verges.
El Sant Sopar: La institució de l’Eucaristia a la Plaça.

3. El Sant Sopar

Sobre l’escenari, Jesús i els dotze apòstols celebren l’últim sopar. Aquí s’institueix l’Eucaristía i, en un gir dramàtic, s’anuncia la traïció imminent de Judes, tot sota una il·luminació càlida i recollida.

[ LLEGIR MÉS ]

Icona d'una bossa de monedes oberta sobre fons grana, representant la traïció de Judes al Sanedrí.
El Sanedrí i el pagament de les 30 monedes a Judes.

4. El Sanedrí

La política entra en joc. Els grans sacerdots, encapçalats per Caifàs, conspiren en la foscor per detenir Jesús. És aquí on es tanca el tracte amb Judes per les 30 monedes, marcat per una música greu i amenaçadora.

[ LLEGIR MÉS ]

Icona d'un esquelet amb la dalla sobre fons grana, representant la Dansa de la Mort de Verges.
L’aparició de la Dansa de la Mort a l’escenari de la Plaça.

5. Aparició de la Dansa de la Mort

Just després de la conspiració, i com a premonició del que vindrà, els cinc esquelets de la Dansa de la Mort fan una aparició fugaç però impactant a la plaça, creuant l’escenari amb el so rítmic del tabal.

[ LLEGIR MÉS ]

Icona de mans resant sota una branca d'olivera sobre fons grana, escena de l'Hort de Getsemaní.
L’oració a l’Hort i el moment del prendiment.

6. L’Hort de Getsemaní

L’escena més fosca i tensa. Combina l’agonia de Jesús pregant en solitud amb la irrupció violenta dels soldats romans (Manages) guiats per les antorxes i el petó de Judes. L’arrest marca el punt de no retorn.

[ LLEGIR MÉS ]

Icona d'unes mans rentant-se amb aigua sobre fons grana, símbol de Ponç Pilat a la Sentència.
La Sentència: Pilat es renta les mans i condemna Jesús.

7. La Sentència de Pilat

El clímax final. La plaça es transforma en un palau romà. Ponç Pilat, pressionat pel poble i els sacerdots, es renta les mans i condemna Jesús a la creu. Amb aquest discurs potent s’acaba el teatre i comença estrictament la Processó pels carrers.

[ LLEGIR MÉS ]

Consells per veure la Representació a la Plaça

Assistir a la representació de la Plaça és una experiència que requereix planificació:

  • Les Entrades: Són limitades i molt cobejades. Es posen a la venda online setmanes abans i solen exhaurir-se ràpidament. És imprescindible comprar-les amb antelació a través dels canals oficials.
  • El Clima: Estem a l’aire lliure i a l’Empordà. Encara que sigui primavera, les nits poden ser fredes, especialment si bufa la tramuntana. Portar roba d’abric és més que recomanable; és vital per gaudir de l’obra sense tremolar.
  • L’Accés: Cal arribar amb temps suficient per trobar aparcament i accedir al recinte de la plaça amb antelació a l’hora indicada en la programació oficial i a la teva entrada.
Fotografia d’arxiu relacionada amb Narcís Mir, Siset Mir, i la Dansa de la Mort de Verges.

Foto: Albert Barnosell | Instagram