Les Tres Maries formen un grup de presència femenina dins de la Processó de Verges, vinculat al dolor i al suport a la mare de Jesús. Per entendre’l, convé distingir les denominacions de la tradició cristiana dels personatges que intervenen en el text teatral de Verges.
Quines Maries apareixen en el guió de Verges?
L’edició de 2011 identifica, en l’escena de l’encontre, Maria, la mare de Jesús, Maria Salomé i Maria Jacobé. Aquesta és la composició que prenem com a referència per explicar el grup escènic: la Verge Maria forma part del conjunt, no és una quarta figura afegida a tres altres dones.
La denominació «Tres Maries» té altres usos en la tradició cristiana. Per això no és correcte substituir automàticament els personatges de Verges per una llista de Maria Magdalena, Maria de Cleofàs i Maria Salomé, ni atribuir al grup local una escena del sepulcre o l’anunci de la Resurrecció que aquest passatge no representa.
El dolor de la mare i les paraules de consol
El diàleg publicat mostra les dues companyes intentant donar coratge a Maria. Maria Salomé li demana que mostri valor; Maria Jacobé comparteix el dolor que les afligeix. La mare respon des de l’angoixa de veure Jesús caminar cap a la mort.
Aquestes intervencions donen veu al grup. La seva funció va més enllà d’acompanyar visualment el seguici: sostenen la mare i fan present una dimensió compartida del patiment. Cal distingir aquest diàleg dels versos adreçats a les Filles de Jerusalem en un altre episodi del guió.
El record de Maria Ruart Ribas
Maria Ruart Ribas recorda haver fet de Tres Maries quan tenia catorze anys. Explica que Carles Perpinyà la va anar a buscar pocs dies abans de Dijous Sant i li va demanar que trobés dues companyes per completar el grup. El record mostra com una escena depenia també de la disponibilitat i de les relacions entre les participants.
És un episodi concret de reclutament, no una prova que sempre faltessin actrius. Els noms de les altres participants que encara no hem pogut identificar amb seguretat no s’incorporen a la reconstrucció.
Un paper transmès entre dones
Mercè Roviras Bofill i Maite Poch Roviras recorden, des de les seves trajectòries, canvis en l’edat i en la selecció de les intèrprets. Llegits conjuntament, els testimonis mostren un repartiment que es renovava. No permeten establir tots els anys, totes les actrius ni una norma permanent sobre l’edat.
La continuïtat del grup es comprèn millor si es reconeixen tant els personatges com les dones que els han representat. El seu treball connecta amb la Verge Maria i amb la història dels textos.
Fonts
La Processó de Verges, edició de 2011, escena de l’encontre, especialment p. 105–106. Entrevistes de Maria Ruart Ribas, Mercè Roviras Bofill i Maite Poch Roviras dins del projecte Memòria Viva La Processó, analitzades en el marc d’aquesta recerca.
