A la tarda de Dijous Sant, els carrers ja comencen a animar-se amb l’arribada de visitants. Els qui volen veure la representació a la plaça saben que val la pena preparar la visita i adquirir les entrades amb anticipació. Mentrestant, el poble passa dels preparatius als primers actes visibles de la jornada.
A Verges en diem les manages
Abans de descriure la desfilada, fem un petit incís en el nom dels soldats romans. Aquí són les manages, amb article femení. Si en altres poblacions sentiu a parlar dels manaies, a Verges hi trobareu aquest nom propi: les manages. Una petita singularitat que també forma part de la nostra manera d’explicar la festa.
De l’església a la Placeta
Abans de sortir als carrers, les manages entren solemnement a l’església i fan una reverència col·lectiva davant l’altar. La desfilada de la tarda té lloc habitualment cap a les cinc, segons el programa de l’edició. El redoblament dels timbals i el so de les trompetes anuncien que la formació es posa en marxa.
A la Placeta de l’1 d’Octubre, els escuts, les cuirasses i el ritme de les llances donen força a l’exhibició. Les figures anomenades sardanes i els encreuaments exigeixen precisió: files que s’obren, es troben i tornen a ordenar-se. Pel poble marxen de dos o de quatre, segons el tram i el tipus de pas.
Qui forma la comitiva?
La composició publicada per l’Associació La Processó de Verges, consultada l’octubre de 2026, és aquesta:
- 48 manages i 6 capitans.
- 6 tabalers, 2 bombos i 6 trompeters.
- 2 abanderats petits i 2 abanderats grans.
- 1 portaestendard amb l’àliga i les sigles SPQR.
SPQR correspon a Senatus Populusque Romanus, el senat i el poble de Roma. Aquesta relació descriu la formació que publica l’Associació; les novetats i els horaris de cada any s’han de consultar al programa corresponent.
La recollida dels misteris
Després de l’exhibició, les manages van recollint diferents misteris que els veïns han preparat i guarnit durant el matí, entre els quals els Pistolets, el Natzarè, la Dolorosa i la Pietat. Els acompanyen fins a l’església, on les imatges esperen la seva incorporació a la Processó de la nit.
El relat dels anys anteriors recorda la visita al pati de l’escola per recollir els Pistolets i una nova exhibició al ritme dels timbals i les trompetes. És una d’aquelles escenes que expliquen el vincle dels misteris amb els barris. Per saber els punts i l’ordre de pas actuals, cal seguir el recorregut anunciat per l’organització.
Un mos abans d’una nit llarga
El relat tradicional d’aquesta jornada recorda aquell moment de pausa en què molts participants aprofitaven per anar a casa a fer un mos. La nit havia de ser llarga i potser freda. Aquest descans breu, entre el soroll de la tarda i la solemnitat de la nit, també forma part de la jornada viscuda des de dins.
Consulteu la programació per confirmar els horaris i continueu amb la nit de Dijous Sant. La guia dia a dia permet seguir tota la Setmana Santa a Verges.
La feina veïnal darrere les imatges
La recollida de la tarda culmina una feina que no comença amb la desfilada. Màriam Serrà descriu, per a 1996, el trasllat previ dels misteris des de l’església i l’ornamentació als barris. Preparar, custodiar, adornar i transportar són tasques relacionades, però no necessàriament fetes per les mateixes persones.
Concepció Nadal Coloma recorda les responsabilitats de la pabordessa de la Dolorosa i com la seva mare li transmeté aquesta feina. Explica també l’esforç de portar la imatge en carrers irregulars. És la seva experiència, no una cronologia completa de totes les portadores. Tampoc no s’ha de presentar la Dolorosa com l’única imatge portada a braços: el Sant Crist també ho és.
Fonts de l’ampliació
Màriam Serrà, Verges i la processó que no es veu (1998), p. 79–80 i 87–90, observacions de 1996. Entrevista de Concepció Nadal Coloma dins del projecte Memòria Viva La Processó, analitzada en aquesta recerca.
