La Creu dels Improperis: una síntesi visual de la Passió a la Processó de Verges

La Creu dels Improperis reuneix objectes que evoquen diferents episodis de la Passió. Dins la Processó de Verges, ofereix una síntesi visual del relat: no és una creu nua, sinó un suport carregat de signes que el públic pot reconèixer.

Què és la Creu dels Improperis?

La paraula «improperi» fa referència a l’ofensa o l’escarni. Aquesta creu reuneix objectes i instruments associats als diferents episodis de la Passió, dins la tradició iconogràfica dels Arma Christi. A Verges, és portada amb solemnitat durant el recorregut, permetent al públic identificar cada passatge del drama sagrat a través dels seus objectes.

Els símbols que hi pengen

Màriam Serrà descriu els objectes de la Creu dels Improperis en el seu relat de la Processó de 1996 (p. 105). Hi esmenta, entre altres elements:

  • El gall: record de la negació de Pere.
  • La bossa de monedes i la copa: objectes que Serrà inclou en la seva descripció.
  • Els daus: vinculats al repartiment de la túnica pels soldats.
  • La corona d’espines i la creu: signes del patiment i la crucifixió.
  • L’escala, la maça i les tenalles: associades al Davallament i als claus.

Un element clau de la processó pels carrers

A diferència dels quadres escènics on hi ha diàleg, la Creu dels Improperis parla a través de la imatge. És una peça que convida a la reflexió del visitant mentre avança pels carrerons estrets de la vila.

Llegits conjuntament, els objectes fan present la Passió sense necessitat d’un parlament. Aquesta és una lectura de la seva funció iconogràfica; la descripció de 1996 no equival a un inventari de la peça actual ni permet afirmar que tots els elements antics s’hagin conservat sense canvis.

Escena teatral de la Processó amb una gran creu il·luminada al centre de l’escenari.

En l’ordre del seguici que Serrà recull, la Creu dels Improperis se situa després del Pelegrí i abans de la Samaritana. És una dada de la formació descrita el 1996, que ajuda a entendre la relació entre personatges, objectes i escenes, sense convertir-la en una regla immutable.

Fonts i versions

Màriam Serrà, Verges i la processó que no es veu (1998), p. 105; descripció de la Processó de 1996.