El Sant Sopar representa la darrera reunió de Jesús amb els apòstols. El quadre III del text de la Processó publicat el 2011 uneix la consagració del pa i del vi, l’anunci de la traïció i el comiat. Aquesta és la versió que descrivim aquí, no una reconstrucció de totes les posades en escena.
La taula del Cenacle
Dos apòstols preparen la taula i la resta de deixebles entren a escena. Jesús la presideix dret, segons l’acotació. Alça el pa i el calze, i els apòstols adopten una actitud de respecte. L’escena dona forma teatral al significat cristià de l’Eucaristia.
Judes i l’anunci de la traïció
Jesús anuncia que un dels presents el trairà. Els apòstols li pregunten si es tracta d’ells, fins que Judes intervé i rep la resposta afirmativa. Quan Jesús li ofereix un bocí de pa, Judes el pren i el llença a terra abans de fugir del Cenacle. Aquest gest i els versos que l’acompanyen consten al guió de 2011.
Pere i el comiat
Després de la sortida de Judes, el guió representa la institució de l’Eucaristia dins del relat cristià de l’Últim Sopar. Jesús adverteix també que els deixebles l’abandonaran. Pere protesta, però Jesús anuncia les seves tres negacions. El comiat acaba amb una abraçada als apòstols; Jesús surt acompanyat de Pere, Joan i Jaume. El quadre següent del llibre és el Sanedrí.
El Lavatori i la tradició cristiana
El Lavatori dels peus és un episodi evangèlic associat a l’Últim Sopar i al servei als altres. Cal distingir aquesta tradició del quadre III editat el 2011: el passatge publicat que descrivim aquí no inclou una escena del Lavatori. No l’hi atribuïm només perquè formi part del relat cristià de Dijous Sant.
Veure i escoltar el Sant Sopar
El Sant Sopar també es pot explicar des de l’experiència del públic. Maite Poch Roviras recorda que, en una etapa anterior, la visibilitat no era igual des de tots els sectors de la Plaça. El seu testimoni ajuda a entendre per què l’evolució de l’escenari i de les localitats és part de la història de la representació.
Aquest record no descriu un problema actual general ni permet datar totes les millores o atribuir-les a una sola persona. D’altra banda, els diàlegs del Sant Sopar es poden contrastar amb el quadre III del text publicat el 2011: el guió fixa paraules i accions, mentre que la memòria dels espectadors aporta com es veia i s’escoltava l’escena en altres etapes.
Fonts de l’ampliació
La Processó de Verges, edició de 2011, quadre III. Entrevista de Maite Poch Roviras dins del projecte Memòria Viva La Processó, analitzada en el marc d’aquesta recerca.
