Joaquim Ferrer i Amer (Verges, 28 d’abril del 1921 – 4 d’octubre del 1996).
Si veniu a Verges i pregunteu per en Joaquim Ferrer quasi ningú us sabria dir qui era, ja que tothom el coneixia per Quim Gil.
De família de músics, rebé les primeres nocions del seu pare, músic que tocà en la Cobla Emporitana, i amplià la seva formació amb els mestres Vallespí, Cantó (piano) i Civil (harmonia i composició). A tretze anys ja tocava a la cobla de Verges, i en l’any 1947 dirigia la Cobla Emporitana de la mateixa població, i era reconegut com un bon fiscornaire i pianista. Succeí Manuel Saderra en la direcció de la cobla La Principal de Girona i posteriorment tocà en la Cobla Baix Empordà. En les seves darreries (1984) també va tocar en la cobla torroellenca Foment de la Sardana.
En Quim, va estar molt vinculat a la vida de la vila empordanesa. Participà en la seva Processó més de seixanta anys: primer com a Apòstol, en la postguerra com a “manaja” i finalment tocant el fiscorn en el quadre de la Verònica, en l’època que aquest actuava per separat -era l’Stabat Mater sense veu, només amb dues flautes i un fiscorn-. Posteriorment, el mateix Ferrer amplià la música de l’Stabat perquè també comprengués un grup de quinze a vint cantaires (que en l’actualitat ja són 30) i des de les hores és un quadre amb una bellesa inenarrable.
En el 1954, Ferrer va ser professor de solfeig del futur cantautor Lluís Llach, i durant uns anys ho fou del músic vergelità Ramon Juanmiquel i Julià, que succeí Ferrer en la direcció de l’Stabat Mater de la processó.