La Verònica és un personatge emblemàtic en el cristianisme, que destaca per la seva absència en els Evangelis. La llegenda del seu vel, que significa ‘Veritable Imatge’, es remunta al segle XII. Segons aquesta tradició, Jesús va utilitzar un vel a l’hort de les oliveres per eixugar-se la cara, banyada de sang i suor. Més endavant, aquest vel va ser associat amb La Verònica, que el va lliurar a Maria. Després, Maria el va donar a Jesús perquè s’eixugués la cara.
Segons la llegenda, La Verònica, veient passar Jesús cap al Calvari, va acostar-se a ell entre els soldats. Ella li va eixugar la cara amb el seu vel, en el qual va quedar impresa la cara de Jesús.
Aquest relat s’ha mantingut viu en diverses tradicions, incloent la famosa Processó de Verges. En aquesta, el personatge de La Verònica juga un paper destacat, simbolitzant la compassió i el suport a Jesús durant el seu patiment. La representació de La Verònica en la processó de Verges és un moment clau, on la llegenda es transforma en una expressió viva de fe i tradició.
Bernado de Soracte, al segle XI, va descriure el llenç com una relíquia important. El seu rostre va quedar imprès en eixugar-se la pols i la suor. A l’Edat Mitjana, aquesta història va incorporar-se al Via Crucis com la VI estació, gràcies a figures com S. Buenaventura.
La Verònica al Pas dels Segles
Al segle XII, Maillo va testimoniar la veneració de la Santa Faç. Es conservava a Roma dins d’un marc de plata, on cremaven dia i nit 10 làmpades. L’any 1193, el Papa Celestí III va instar al rei Felip August de França a venerar-la. L’origen del culte al rostre de Crist es remunta al Divendres Sant. Jesús, carregant la Creu cap al Gòlgota, va ser seguit per una multitud en plors.
La Verònica, amb el seu acte de compassió, es converteix en un símbol de pietat i solidaritat humana. Transcendeix el seu paper en la narrativa bíblica i esdevé un símbol de la fe cristiana. La seva imatge inspira devoció i admiració. Es destaca com un exemple de la capacitat humana per compartir i alleujar el patiment.
