Simó de Cirene, el Cireneu, ajuda Jesús a portar la creu. En el guió publicat el 2011, la seva escena forma part de la Segona Caiguda. Aquesta ubicació no s’ha de traslladar automàticament a totes les etapes de la Processó.
L’elecció del «voluntari»
A la p. 126 del guió, un saió busca algú amb prou força per carregar la creu i ofereix una paga al Cireneu. El motiu que expressa és evitar que Jesús mori abans d’arribar al Calvari. La paraula «voluntari» de l’acotació conviu, així, amb la iniciativa i la pressió dels saions. Vegeu també: Jueus.
El contrast de sentiments
Simó sospesa la creu i considera que la paga serà poca, però accepta per la pena que li fa Jesús. El contrast entre la intenció dels saions i la compassió del Cireneu és explícit en el diàleg.
Un cop el Cireneu carrega la creu, el seguici continua. L’acotació indica que els jueus escènics envolten Jesús, l’empenyen i l’injurien. A la Tercera Caiguda del mateix guió, Jesús torna a portar la creu: el relleu no s’ha d’explicar com una ajuda contínua fins al final.
Simbolisme i presència
En una lectura cristiana, la figura pot representar l’ajuda prestada a qui pateix. El text local permet observar com una iniciativa dels saions acaba donant lloc a una resposta compassiva del Cireneu. Vegeu també: Dijous Sant.
De la Tercera a la Segona Caiguda
Serrà situa el relleu del Cireneu a la Tercera Caiguda en la seva descripció de 1996 (p. 104). El guió de 2011 el situa a la segona, després de les Filles de Jerusalem (pp. 126–127). Aquesta diferència documenta un canvi entre les versions; per si sola no estableix quan es va aplicar ni qui el va decidir.
Fonts i versions
Màriam Serrà, Verges i la processó que no es veu (1998), p. 104 (relat de 1996); La processó de Verges. Text de l’obra (2011), pp. 126–127 i Tercera Caiguda, p. 129.
