La sentència de Pilat

La sentència de Pilat, és l’escena en què Ponç Pilat, governador de Judea, condemnà a mort a Jesús, redemptor nostre.

Llavors la cohort romana, amb el tribú que la comandava i els guardes dels jueus, van agafar Jesús, el van lligar i el dugueren primer a casa d’Annàs, que era sogre de Caifàs, el gran sacerdot d’aquell any. Caifàs era el qui havia donat als jueus aquest consell:

  • “Val més que un sol home mori pel poble”.

Simó Pere i un altre deixeble seguien Jesús. Aquell deixeble, que era conegut del gran sacerdot, va entrar amb Jesús al pati de la casa del gran sacerdot. Pere s’havia quedat fora, a la porta. Però l’altre deixeble, conegut del gran sacerdot, va sortir fora, parlà amb la portera i féu entrar Pere. La criada que feia de portera digué llavors a Pere:

  • Criada: Vols dir que tu no ets també deixeble d’aquest home?.
  • Pere: No, no ho sóc pas.

Com que feia fred, els criats i els guardes del temple havien preparat brases i s’estaven allà, escalfant-se. Pere també s’escalfava amb ells. Mentrestant, el gran sacerdot va interrogar Jesús sobre els seus deixebles i sobre la seva doctrina.

Jesús li contestà: “Jo he parlat al món obertament. Sempre ensenyava a les sinagogues i al temple, on es reuneixen tots els jueus. Mai no he dit res d’amagat. Per què em preguntes a mi? Pregunta als qui m’escoltaven quines coses els deia; ells saben el que he dit”.

Així que Jesús hagué parlat, un dels guardes que eren allà li va pegar una bufetada dient:
  • Guarda: És aquesta la manera de contestar al gran sacerdot?.
  • Jesús: Si he parlat malament, digues en què, però si he parlat com cal, per què em pegues?.

Llavors Annàs l’envià lligat a casa de Caifàs, el gran sacerdot. Mentrestant Simó Pere s’estava allà dret, escalfant-se. Li digueren:

  • Guarda: Vols dir que tu no ets també deixeble d’Ell?.
  • Pere: “No, no ho sóc pas”.
  • Un dels criats del gran sacerdot, parent d’aquell a qui Pere havia tallat l’orella, li digué: “Però si jo t’he vist a l’hort amb Ell!”.
  • Pere: “No, no ho sóc pas”, i a l’instant el gall cantà.

Després dugueren Jesús de casa de Caifàs al pretori. Era de bon matí. Però ells no van entrar dins el pretori, per no quedar impurs i poder menjar el sopar pasqual. Per això Pilat sortí a trobar-los fora del pretori i digué:

  • Pilat: Quina acusació porteu contra aquest home?.
  • Jueus: Si aquest no fos un criminal, no te l’hauríem entregat.
  • Pilat: Emporteu-vos-el vosaltres mateixos i judiqueu-lo d’acord amb la vostra Llei.
  • Jueus: A nosaltres no ens és permès d’executar ningú.
Calia que es complissin les paraules que Jesús havia dit, indicant com havia de morir. Llavors Pilat se’n tornà a l’interior del pretori, féu cridar Jesús i li digué:
  • Pilat: Tu ets el rei dels jueus?.
  • Jesús: Surt de tu, això que em preguntes, o bé d’altres t’ho han dit de mi?.
  • Pilat: Que potser sóc jueu? Són el teu poble i els grans sacerdots els qui t’han posat a les meves mans. Què has fet?.
  • Jesús: La meva reialesa no és d’aquest món. Si fos d’aquest món, els meus homes haurien lluitat perquè jo no fos entregat als jueus. Però la meva reialesa no és d’aquí.
  • Pilat: Per tant, tu ets rei?.
  • Jesús: Tu ho dius: jo sóc rei. Jo he nascut i he vingut al món per donar testimoni de la veritat. Tots els qui són de la veritat escolten la meva veu.
  • Pilat: “I què és la veritat?”.
Després de dir això, Pilat va sortir altra vegada a fora, on eren els jueus, i els digué:
  • Pilat: Jo no li trobo res per a poder-lo inculpar. Però ja que teniu per costum que us deixi lliure algú en ocasió de la Pasqua, voleu que us deixi lliure el rei dels jueus?.
  • Jueus: “Aquest, no! Volem Barrabàs”. Barrabàs era un bandoler.

Llavors Pilat féu assotar Jesús. Els soldats li van posar al cap una corona d’espines que havien trenat i el cobriren amb un mantell de porpra. Se li acostaven i li deien: “Salve, rei dels jueus!”. I li pegaven bufetades. Pilat tornà a sortir i els digué:

  • Ara us el trauré aquí fora, perquè sapigueu que no li trobo res per a poder-lo inculpar.

Llavors sortí Jesús portant la corona d’espines i el mantell de porpra.

  • Pilat: Aquí teniu l’home!.
  • Jueus: “Crucifica’l, crucifica’l!.
  • Pilat: Emporteu-vos-el vosaltres mateixos i crucifiqueu-lo, que jo no li trobo res per a poder-lo inculpar.
  • Jueus: Nosaltres tenim una Llei, i segons aquesta Llei ha de morir, perquè s’ha volgut fer Fill de Déu.
Quan Pilat sentí aquestes paraules, va agafar molta por. Va entrar altra vegada dins el pretori i preguntà a Jesús:
  • Pilat: D’on ets, tu?. Però Jesús no li tornà contesta.
  • Pilat: A mi no em parles? No saps que tinc poder per a deixar-te lliure o per a crucificar-te?.
  • Jesús: No tindries cap poder sobre mi si no l’haguessis rebut de dalt. Per això el qui m’ha entregat a tu és culpable d’un pecat més gran.

Des d’aleshores, Pilat intentava de deixar-lo lliure. Però els jueus es posaren a cridar:

  • Jueus: Si deixes lliure aquest home, no et pots dir amic del Cèsar. Tothom qui es fa rei va en contra del Cèsar.

Quan Pilat sentí aquestes paraules, dugué Jesús a fora i es va asseure al tribunal en el lloc anomenat l’Empedrat, en hebreu Gàbata. Era el dia de la preparació de la Pasqua, cap al migdia.

  • Pilat: Aquí teniu el vostre rei.
  • Jueus: Fora, fora, crucifica’l!.
  • Pilat: Al vostre rei, haig de crucificar?.
  • Jueus: No tenim cap altre rei fora del Cèsar.

Llavors Pilat els el va entregar perquè fos crucificat.

La sentència de Pilat
La sentència de Pilat
La sentència de Pilat
La sentència de Pilat
La sentència de Pilat
La sentència de Pilat
(Total de visites 12, 1 visites avui)