Corpus Christi, o la solemnitat del Cos i la Sang de Crist, celebra la presència de Crist en l’Eucaristia. Va néixer a l’edat mitjana i va sortir de les esglésies en forma de processó. A Catalunya, aquest marc religiós va donar lloc a catifes de flors, enramades, gegants, entremesos i l’Ou com Balla.
Quan se celebra Corpus Christi?
La data tradicional és el dijous posterior al diumenge de la Santíssima Trinitat, seixanta dies després de Pasqua. En molts llocs, entre els quals les diòcesis catalanes, la celebració litúrgica es trasllada al diumenge següent per facilitar la participació.
Això explica que es puguin trobar dues dates en calendaris diferents. No són dues festes: és la mateixa solemnitat celebrada en dijous o traslladada a diumenge segons la normativa local.
Què se celebra?
La missa ja commemora sempre l’Últim Sopar i el do de l’Eucaristia. Corpus ofereix una jornada específica per contemplar la fe catòlica en la presència real de Crist sota les espècies de pa i vi.
La processó porta l’hòstia consagrada dins una custòdia. No és una representació teatral de Jesús caminant pels carrers, sinó un acte de culte eucarístic que estén fora del temple allò que s’ha celebrat a la missa.
Origen medieval de la festa
La festa es va desenvolupar al segle XIII a partir de la devoció eucarística, especialment a la diòcesi de Lieja i entorn de santa Juliana de Cornillon. El papa Urbà IV la va instituir per a l’Església l’any 1264 mitjançant la butlla Transiturus de hoc mundo.
Tomàs d’Aquino va compondre textos litúrgics que encara es canten, com el Pange lingua. Després d’una difusió irregular, Joan XXII va impulsar-ne novament l’observança universal al segle XIV. Les processons es van convertir en una de les manifestacions públiques més visibles del catolicisme europeu.
Catifes, enramades i processons a Catalunya
Les catifes de flors i materials vegetals decoren el recorregut de la custòdia. La Garriga n’és un exemple especialment documentat: veïns, escoles i entitats preparen dissenys col·lectius amb clavells, ginesta, fulles, arròs i altres materials.
En altres poblacions, les enramades, domassos i altars de carrer completen l’espai festiu. Moltes figures de la cultura popular catalana —gegants, dracs, balls i entremesos— van participar històricament en processons de Corpus, encara que després s’integressin en festes majors i altres calendaris.
Què és l’Ou com Balla?
L’Ou com Balla consisteix a fer girar un ou buit sobre el raig d’un brollador guarnit amb flors. Està documentat a Barcelona des de fa segles i s’ha estès a claustres, patis i fonts de diverses poblacions.
El seu origen i el seu simbolisme s’han interpretat de formes diferents. És prudent no convertir una explicació —l’Eucaristia, la fertilitat o el moviment de la vida— en una certesa històrica única. Avui és sobretot una de les imatges més reconeixibles del Corpus català.
Festa religiosa i patrimoni popular
Corpus combina nivells que cal distingir. La missa i la processó són actes de culte catòlic. Les catifes, els entremesos i l’Ou com Balla són expressions culturals vinculades a la festa, amb graus diversos de participació religiosa actual.
Fonts consultades
- Vaticà: butlla Transiturus de hoc mundo d’Urbà IV.
- Vaticà: santa Juliana de Cornillon i l’origen de Corpus.
- Generalitat de Catalunya: catifes de Corpus de la Garriga.
