El Diumenge de la Divina Misericòrdia és el segon diumenge de Pasqua i l’últim dia de l’Octava pasqual. El nom, incorporat al calendari catòlic romà l’any 2000, posa l’accent en la misericòrdia de Déu que la litúrgia ja anuncia en l’evangeli de Crist ressuscitat i l’apòstol Tomàs.
Quan se celebra?
Sempre cau el diumenge posterior al Diumenge de Resurrecció. Per tant, és una festa mòbil. No és un diumenge afegit després de l’Octava: és precisament el seu vuitè i últim dia.
El nom litúrgic complet és «segon diumenge de Pasqua o de la Divina Misericòrdia». Aquesta formulació és important perquè manté Pasqua al centre i evita presentar la devoció com una celebració separada de la resurrecció.
Què explica l’evangeli del dia?
La lectura de Joan 20,19-31 narra dues aparicions de Jesús ressuscitat. En la primera, dona la pau als deixebles i els confia el ministeri del perdó. Tomàs no hi és i diu que no creurà sense veure les ferides. Vuit dies després, Jesús torna i el convida a mirar-les.
Aquesta coincidència entre perdó, ferides i fe explica el sentit pasqual del diumenge. La misericòrdia no es presenta com una idea abstracta, sinó unida a Crist mort i ressuscitat.
Per què es diu així des de l’any 2000?
El 30 d’abril de 2000, segon diumenge de Pasqua, Joan Pau II va canonitzar la religiosa polonesa Faustina Kowalska. Durant l’homilia va anunciar que aquell diumenge seria anomenat, a tota l’Església, de la Divina Misericòrdia. Un decret posterior de la Congregació per al Culte Diví va incorporar la denominació al Missal Romà.
El decret no va crear lectures noves ni va substituir la Pasqua per una altra festa. Va ordenar mantenir els textos litúrgics que ja corresponien al segon diumenge de Pasqua, perquè el tema de la misericòrdia hi era present.
Qui era santa Faustina?
Faustina Kowalska (1905-1938) va ser una religiosa polonesa de la Congregació de les Germanes de la Mare de Déu de la Misericòrdia. Al seu diari va descriure experiències místiques centrades en la confiança en la misericòrdia divina.
La devoció que se’n va difondre inclou la imatge de Jesús Misericordiós amb la inscripció «Jesús, confio en Vós», la coroneta de la Divina Misericòrdia i la pregària de les tres de la tarda. Aquestes pràctiques són devocions aprovades dins el catolicisme, però no formen part obligatòria de la missa.
Com es viu a Catalunya?
A Catalunya, com en altres llocs, algunes parròquies i comunitats organitzen pregàries, exposició del Santíssim o el rés de la coroneta. No és una festa popular catalana amb costums propis comparables a la mona o les caramelles, i la seva implantació és més recent i principalment devocional.
La missa continua essent la del segon diumenge de Pasqua. Les activitats complementàries poden variar molt d’una comunitat a una altra; no hi ha un programa comú per a tot el territori.
Misericòrdia no és només una devoció
En la tradició cristiana, rebre misericòrdia implica també practicar-la: perdonar, acompanyar i atendre necessitats materials o espirituals. Joan Pau II va relacionar explícitament la celebració amb noves formes de solidaritat entre les persones.
Així, el diumenge tanca l’Octava sense apartar-se de Pasqua. Les ferides del Ressuscitat, la pau, el perdó i la fe de Tomàs donen unitat a una celebració relativament recent pel nom, però arrelada en textos molt antics.
Fonts consultades
- Vaticà: canonització de santa Faustina, 30 d’abril de 2000.
- Vaticà: decret sobre el nom del segon diumenge de Pasqua.
- Vaticà: biografia de santa Faustina Kowalska.
