La Quaresma és el temps amb què les esglésies cristianes es preparen per a la Pasqua. En la tradició catòlica, comença el Dimecres de Cendra i avança durant quaranta dies de pregària, conversió i solidaritat fins al començament del Tridu Pasqual. A Catalunya, aquest període religiós també ha deixat un calendari popular propi, amb bacallà, bunyols i la figura de la Vella Quaresma.
Què significa Quaresma?
El nom prové del llatí quadragesima, «quarantè dia». El nombre quaranta és simbòlic en la Bíblia: recorda, entre altres episodis, els quaranta anys d’Israel al desert i els quaranta dies que Jesús hi va passar abans de començar la vida pública.
No es tracta només de comptar jornades. La litúrgia presenta la Quaresma com un camí cap a la celebració de la mort i la resurrecció de Crist. El Concili Vaticà II en va destacar dues dimensions: la preparació o memòria del baptisme i la penitència.
Quan comença i quan acaba?
En el ritu romà, la Quaresma comença el Dimecres de Cendra. Litúrgicament acaba abans de la missa vespertina de la Cena del Senyor del Dijous Sant, quan s’inicia el Tridu Pasqual.
Entre Dimecres de Cendra i Pasqua hi ha més de quaranta dies de calendari. La xifra tradicional s’obté sense comptar els diumenges com a dies penitencials. Això no vol dir que els diumenges «no siguin Quaresma»: litúrgicament en formen part, però conserven el caràcter setmanal de celebració de la resurrecció.
Pregària, dejuni i almoina
La tradició cristiana resumeix la pràctica quaresmal en tres eixos: pregària, dejuni i almoina. La pregària orienta la conversió; el dejuni limita voluntàriament el consum; l’almoina converteix aquesta renúncia en atenció als altres. No són tres proves independents, sinó maneres relacionades de revisar la pròpia vida.
Per als catòlics d’Espanya, el Dimecres de Cendra i el Divendres Sant són dies de dejuni i abstinència. Els divendres de Quaresma són dies d’abstinència de carn, tret que coincideixin amb una solemnitat. Les normes concretes depenen de l’edat i de la situació personal; la finalitat no és una dieta, sinó la penitència i la caritat.
Com canvia la litúrgia?
El color propi és el morat, signe de preparació i penitència. Habitualment no es canta el Glòria i l’al·leluia queda reservat fins a Pasqua. Les lectures bíbliques, especialment els diumenges, recorren la temptació de Jesús, la conversió i el camí cap al misteri pasqual.
La Setmana Santa comença amb el Diumenge de Rams. Forma part del tram final d’aquest camí, però el Tridu —des de la missa del Dijous Sant fins a les vespres de Pasqua— té identitat pròpia i és el centre de l’any litúrgic.
La Quaresma popular a Catalunya
Quan les restriccions alimentàries tenien més pes social, la cuina es va adaptar amb bacallà, llegums, verdures i plats sense carn. Els bunyols de Quaresma van quedar associats als dimecres i divendres en molts indrets, encara que avui es mengen amb més llibertat.
La Vella Quaresma és la imatge popular més clara del període: una dona amb set cames, sovint amb un bacallà a la mà. Cada setmana se li treu una cama i així funciona com un calendari infantil fins a Setmana Santa. No és una figura litúrgica, sinó una personificació popular de l’austeritat que substitueix el rei Carnestoltes.
A Verges: de la Quaresma al Dijous Sant
El calendari de Verges fa especialment visible el final d’aquest itinerari. Durant la Setmana Santa, els assajos i els preparatius comunitaris condueixen al Dijous Sant. Aquell vespre, ja a l’inici del Tridu Pasqual, tenen lloc la representació i la Processó de Verges, amb escenes de la Passió i la Dansa de la Mort.
És important precisar el llenguatge: la Processó no és una celebració «de Quaresma» en sentit litúrgic estricte, perquè el Tridu comença amb la missa de la Cena del Senyor. Sí que és el punt cap al qual ha avançat la preparació quaresmal i una expressió concreta de com Verges viu l’entrada als dies centrals de la Pasqua.
Un temps de preparació, no només de prohibicions
Reduir la Quaresma a no menjar carn deixa fora el seu sentit principal. És una preparació per a Pasqua que combina vida interior, responsabilitat envers els altres i memòria baptismal. Les pràctiques han canviat amb la societat, però el calendari litúrgic i moltes tradicions populars catalanes continuen fent visible aquest pas de l’hivern cap a la Pasqua.
Fonts consultades
- Concili Vaticà II: Sacrosanctum Concilium, 109.
- Conferència Episcopal Espanyola: preguntes sobre la Quaresma.
- Ajuntament de Barcelona: Dimecres de Cendra i la Vella Quaresma.
