L’Abanderat, conegut també com la Bandera, ocupa el centre dels cinc esquelets dansaires. Situat darrere de la Dalla, porta els missatges de la Dansa de la Mort i serveix de referència per mantenir la formació. La solemnitat de la figura conviu amb una responsabilitat coreogràfica precisa.
Una bandera, dues sentències
La bandera negra mostra una calavera i ossos creuats. Les dues cares combinen Nemini parco («No perdono ningú») i Lo temps és breu. La primera sentència recorda la universalitat de la mort; la segona, la brevetat de la vida. El Rellotge hi afegeix la incertesa de l’hora final.
Un objecte que ha canviat
Serrà descriu una bandera anterior amb dues calaveres i relata un canvi de disseny vinculat a la sortida de 1955: una sola calavera amb els ossos creuats i una sentència diferent a cada cara. La continuïtat del símbol no significa que totes les banderes hagin estat idèntiques o que sempre sigui la mateixa peça material.
El centre de la coreografia
En la descripció de 1996, la Bandera alterna l’orientació lateral i es troba successivament de cara a un dels Platets. Això li permet controlar les posicions dels infants, les distàncies i el terra. El Rellotge manté l’alineació amb la Bandera i la Dalla.
Els cinc dansaires formen una creu que s’ajusta a l’espai disponible, amb la Bandera al centre i els Platets als costats. El mallot d’esquelet i el casc de calavera l’integren visualment en el conjunt.
Fonts i context
Màriam Serrà, Verges i la processó que no es veu (1998), pp. 121–123; 130–132; descripció de la Processó observada el 1996.
