La Sopa de Verges: història i feina compartida abans de la Quaresma

La Sopa de Verges és l’àpat comunitari del Dimarts de Carnaval, abans de la Quaresma. Els perols, el foc i el repartiment públic fan visible una feina compartida per moltes persones. Forma part del calendari festiu local, però no és l’arrossada de Dilluns de Pasqua ni un dels sopars dels grups de la Processó.

Relats sobre l’origen i testimonis antics

Serrà recull com a llegenda l’explicació que vincula la Sopa als barons i als excedents de la collita (p. 55). És un relat sobre l’origen, no una acta de fundació ni una prova que fixi la festa als segles XIV o XV.

La guia patrimonial de Verges (pp. 18–19) situa el dibuix de Miquel Corsaví entre 1348 i 1402 i el considera un possible testimoni antic de l’àpat. No permet datar amb exactitud l’inici de la festa.

Dibuix històric sopa de Verges Miquel Corsaví
Dibuix de la notaria de Miquel Corsaví, datat entre 1348 i 1402 segons la guia patrimonial de Verges. Arxiu Històric de Girona, fons notarial de Castelló d’Empúries, núm. 556.

Els preparatius: un esforç de tot el poble

Serrà descriu els preparatius de l’etapa de 1996 (pp. 56–57). El seu relat permet seguir la recollida, la cuina i el servei, però les quantitats, els horaris i la distribució de feines no s’han de convertir en un programa immutable:

  • La llenya: el relat de Serrà comença amb la recollida al bosc i l’àpat dels qui hi col·laboraven.
  • La Passada: el diumenge es feia el recapte per les cases. Serrà explica el pas de donacions sobretot en espècie a aportacions majoritàriament econòmiques.
  • Cuina i servei: en l’etapa descrita, l’elaboració començava a les set als rentadors del rec del Molí. Els perols es transportaven després a la plaça Major per servir l’àpat.

La guia patrimonial situa el trasllat de la cocció a la plaça Major a partir de 2014. Això explica la diferència amb Serrà. Els horaris concrets s’han de consultar al programa de cada edició.

El secret de la recepta: l’escudella barrejada

La recepta que Serrà recull el 1998 correspon a una escudella barrejada. La recepta que Serrà publica el 1998 inclou llegums, patates, arròs, fideus i diferents carns, a més de sagí i condiments. L’autora explica que el saber culinari es transmetia treballant al costat del cuiner anterior i que recollí la recepta per escrit amb autorització del cuiner. El valor patrimonial també és en aquesta transmissió, no només en una llista d’ingredients.

Trobades de Sopes Històriques

La Sopa també participa en trobades d’escudelles, ranxos i sopes històriques. L’Ajuntament documenta la participació de Verges en la XII trobada de Gelida, els dies 22 i 23 de novembre de 2025. És un exemple datat d’intercanvi entre colles; no implica cap reconeixement de la UNESCO.

El pont cap al Dijous Sant

La Sopa clou el Carnaval i precedeix la Quaresma, mentre que la Processó correspon al Dijous Sant. Comparteixen la implicació veïnal, però són celebracions diferents. L’Agenda Cultural de la Generalitat anuncià el repartiment de la Sopa de 2026 el 17 de febrer a les 14 h. Aquesta referència no confirma els horaris d’una edició futura.

La Sopa de Verges de 1919 per Valentí Fargnoli
La Sopa de Verges de 1919 per Valentí Fargnoli

Calendari i programa de cada edició

La data calculada correspon al Dimarts de Carnaval. El calendari permet orientar-se, però no confirma per si sol que s’hagin anunciat els actes, ni els horaris, preus o serveis d’una edició futura.

Fonts i versions

Màriam Serrà, Verges i la processó que no es veu (1998), pp. 54–60. Guia patrimonial de Verges, pp. 18–21; anunci municipal de la XII trobada (2025); Agenda Cultural de la Generalitat, edició 2026.