El Dimecres Sant és la vigília del gran dia de la Processó de Verges. Després de jornades d’assaig, arriba el moment d’acabar d’ajustar els gestos, els versos i la coordinació dels grups. Demà hi haurà un altre públic i una altra emoció; avui encara som entre gent de casa.
Els records locals d’assaig i preparació que segueixen es basen principalment en la descripció de Serrà de 1996. No constitueixen el programa actual; les convocatòries s’han de confirmar per a cada edició.
Què es commemora el Dimecres Sant?
En la litúrgia catòlica, l’evangeli d’aquest dia recorda el pacte de Judes amb els grans sacerdots per lliurar Jesús a canvi de trenta monedes de plata (Mateu 26,14-25). A la representació de Verges, aquest episodi pren forma en l’escena del Sanedrí o Venda de Jesús.
El Dimecres Sant encara forma part de la Quaresma. El vespre de Dijous Sant, amb la missa de la Cena del Senyor, comença el Tridu Pasqual. La celebració de la Resurrecció s’obre amb la Vetlla Pasqual, la nit de Dissabte Sant a Diumenge de Pasqua. Són moments diferents d’un mateix recorregut.
Els darrers assajos a Verges
Serrà descriu la Dansa de la Mort allunyant-se pel rec del Molí mentre les manages feien rebombori carrer Major amunt. La Placeta quedava lliure per treballar les escenes de les caigudes i la Crucifixió. Aquesta distribució dels espais permetia que cada grup assagés sense destorbar els altres; els detalls de l’organització poden variar d’una edició a l’altra.
Serrà descriu també el fred d’aquella vigília i una concentració creixent entre els participants. L’endemà havien de donar vida als personatges davant d’un públic que ja no seria tan casolà.
Entre un vers i un moviment, cadascú procurava arribar a lloc i a temps. Els assajos feien visible aquesta feina compartida de coordinació.
L’expectació creixia aquella vigília. Encara quedava feina, però també calia trobar un moment per descansar abans de Dijous Sant.
Per seguir la setmana
Podeu continuar amb la guia de la Setmana Santa dia a dia i consultar la programació de cada edició. Per als horaris de missa, consulteu els avisos de la parròquia: no s’han de donar per vigents els horaris d’altres anys.
El relleu de la Verònica observat el 1996
Màriam Serrà descriu, en el relat de la Setmana Santa de 1996, un darrer assaig a la Placeta i la distribució d’espais perquè els grups no s’interferissin. En aquella vigília observa especialment el relleu de l’actriu que interpretava la Verònica.
La veterana segueix l’actuació de la nova participant amb els llavis i petits gestos d’assentiment. Serrà no identifica nominalment aquestes dones. L’episodi mostra una forma de suport i transmissió, però no estableix que tots els papers es rellevessin igual ni que el calendari d’aquell any sigui vigent avui.
Fonts de l’ampliació
Màriam Serrà, Verges i la processó que no es veu (1998), p. 80–81. Relat de la Setmana Santa de 1996.
