El Rellotge tanca el grup dels cinc esquelets dansaires, darrere de la Bandera. Porta una esfera sense busques i assenyala hores diferents amb el dit. El seu missatge és la incertesa: ningú no coneix l’hora de la mort. Darrere seu continua el Tabal, amb els acompanyants que il·luminen la Dansa.
Una esfera sense busques
Serrà descriu una esfera amb les hores pintades sobre un suport quadrat. La mà lliure del dansaire fa de busca quan assenyala una hora. Aquesta combinació d’objecte i gest dona forma a la incertesa: qualsevol hora pot ser l’última. El vestit d’esquelet i el casc de calavera uneixen aquest personatge als altres saltadors.
El gest dins del ball
En el relat de 1996, el Rellotge manté l’alineació amb la Dalla i la Bandera i es mou lateralment, coordinat amb el centre del grup. Quan l’esfera queda orientada cap a l’exterior, en direcció al Tabal, l’infant assenyala una hora; quan queda cap a la Bandera, posa la mà lliure a la cintura. El gest s’integra en l’alternança del ball.
Aquesta coordinació manté el Rellotge a l’extrem posterior de la creu que formen els saltadors. Els Platets, situats als costats de la Bandera, completen l’eix transversal. La formació s’adapta a l’espai disponible al llarg dels carrers.
El lloc del Rellotge en el final
Ser l’últim dels cinc dansaires no el converteix en l’últim integrant del seguici ni permet fixar un ordre individual de reverències. Serrà descriu el final dins l’església en la seva observació de 1996. Cal distingir-lo de l’acatament exterior del guió de 2011, una evolució que s’explica a la Rendició de la Mort.
Fonts i context
Màriam Serrà, Verges i la processó que no es veu (1998), pp. 122; 131–132; 134–137; descripció de la Processó observada el 1996.
