El Dimarts de Carnestoltes és l’últim dia abans del Dimecres de Cendra. Representa el punt final de la disbauxa i, tradicionalment, l’última ocasió per menjar abundantment abans de la Quaresma. A Catalunya, però, no té una única forma: pot ser dia de rues, àpats col·lectius, balls o comiats del rei Carnestoltes.
Quan és el Dimarts de Carnestoltes?
Sempre cau el dia anterior al Dimecres de Cendra. Com que la Pasqua és mòbil, també ho són l’inici de la Quaresma i aquest dimarts. Se situa 47 dies abans del diumenge de Pasqua: els quaranta dies penitencials de la Quaresma no compten els diumenges, i el calendari litúrgic comença el recompte el dimecres.
El nom popular pot variar. «Dimarts de Carnestoltes» i «dimarts de Carnaval» són les formes més clares en català. En altres llengües es parla de Mardi gras, Martes de Carnaval o Shrove Tuesday, noms que posen l’accent en el menjar gras, el Carnaval o la preparació espiritual per a la Quaresma.
Per què era un dia de menjar abundant?
En èpoques en què el dejuni i l’abstinència cuaresmals condicionaven de debò l’alimentació, convenia consumir carn, ous, greixos i altres productes que quedarien restringits. D’aquí provenen molts plats de final de Carnaval. No tots es mengen exactament dimarts: a Catalunya, la botifarra d’ou, les truites i la coca de llardons s’associen sobretot al Dijous Gras.
El dimarts, en canvi, diverses poblacions celebren ranxos, arrossos o sopes comunitàries. Aquests àpats no són simples receptes; requereixen organització veïnal, coccions de grans dimensions i un repartiment públic que converteix el menjar en acte comunitari.
L’últim dia del rei Carnestoltes
En molts relats festius, el rei Carnestoltes governa durant uns dies i acaba jutjat, condemnat o llegint el seu testament. La cerimònia pot tenir lloc dimarts o Dimecres de Cendra. L’enterrament de la sardina, molt estès però no universal, representa igualment el final del període festiu.
Aquesta teatralització expressa un canvi de temps: s’acaben la màscara i l’excés i comença la Quaresma. És una frontera simbòlica entre una festa popular i un període litúrgic. Per això convé no confondre’ls: el Dimarts de Carnestoltes no és una celebració religiosa, encara que depengui del calendari cristià.
Com es viu a Catalunya?
Els programes municipals mostren molta diversitat. En alguns llocs, el diumenge concentra la gran rua i el dimarts queda reservat a un ball o un sopar. En d’altres, el dimarts és el dia principal d’un ranxo. A Vilanova i la Geltrú, per exemple, el Vidalot tanca els grans balls de màscares la nit de dimarts; l’endemà arriben l’Enterro de la Sardina i el testament del Carnestoltes.
A les comarques gironines són especialment visibles els àpats populars de final de Carnaval. El nom i la recepta canvien —ranxo, sopa o escudella—, però comparteixen sovint el treball col·lectiu i el repartiment entre veïns i visitants. No s’ha de suposar, però, que tots tinguin el mateix origen històric.
A Verges: el dia de la Sopa
A Verges, el Dimarts de Carnestoltes està directament lligat a la Sopa de Verges. Es prepara col·lectivament i es reparteix com a àpat popular que tanca el cicle carnavalesc. La data no és accessòria: se celebra precisament abans del Dimecres de Cendra, a la porta de la Quaresma.
L’Ajuntament de Verges recull dues explicacions tradicionals sobre l’origen. Una parla d’un menjar que els senyors feudals oferien a la població; l’altra, de les aportacions dels veïns per fer una sopa comuna abans de les restriccions cuaresmals. Les fonts municipals presenten aquestes versions com a interpretacions, de manera que no és prudent convertir-ne cap en un fet provat.
El que sí que es pot afirmar és que la Sopa continua essent una celebració concreta del calendari local. Més endavant, la Quaresma conduirà fins al Dijous Sant i a la Processó de Verges; però la Sopa i la Processó són tradicions diferents, situades als dos extrems d’aquest període.
Un dia de pas
El Dimarts de Carnestoltes és alhora culminació i comiat. La festa popular arriba al seu límit i el calendari assenyala un canvi de ritme. Avui, fins i tot quan el dejuni ja no forma part de la vida de la majoria, àpats i rituals de tancament continuen recordant per què aquest dimarts ocupa un lloc tan precís.
Fonts consultades
- Ajuntament de Verges: el rentador públic i la Sopa de Verges.
- Generalitat de Catalunya: Carnaval de Vilanova i la Geltrú.
