Una de les joies més desconegudes i espectaculars de la Setmana Santa a Verges és el Carrer dels Cargols. De fet, si busqueu al mapa aquest nom, probablement no us sortirà, ja que el seu nom oficial és carrer de l’Orient (o carrer de Ponent antigament).
Juntament amb el carrer Migdia, aquests carrerons estrets es transformen durant la nit de Dijous Sant per acollir el pas de la Dansa de la Mort, mantenint un sistema d’il·luminació únic basat en cloves de cargol, cendra i foc.
L’Origen: Una ofrena o una estratègia?
El primer text que parla d’aquesta tradició és del segle XIX, però l’origen exacte és un misteri. Hi ha dues teories principals:
- L’Ofrena: Alguns creuen que era una ofrena dels veïns als misteris de la Processó i, especialment, per il·luminar amb solemnitat la Dansa de la Mort.
- La Tramuntana: L’explicació més pràctica és que aquests són els únics carrers perpendiculars a nord. Això fa que quedin arrecerats de la Tramuntana, evitant que el vent apagui les flames al pas del seguici.
Com es fan les làmpades? Una recepta centenària
La màgia comença dies abans i implica la col·laboració de tot el veïnat:
- La Cargolada: Els dies previs, cada casa fa un bon àpat de cargols. Les cloves més grosses es guarden netes per fer de recipient.
- La Pasta de Cendra: No s’utilitza cap pegament. La tradició mana fer una pasta barrejant aigua i cendra (d’olivera o alzina, guardada de la llar de foc).
- L’Oli dels Bunyols: Un cop fixats els cargols a la paret (a uns dos metres d’alçada), s’omplen d’oli. La tradició diu que ha de ser l’oli reutilitzat de fregir els típics bunyols de vent, la qual cosa dona una aroma inconfusible al carrer.
Un espectacle visual únic
El resultat, quan s’encenen els blens, és una atmosfera inigualable. La llum elèctrica desapareix i les parets de pedra queden banyades per centenars de petites flames tremoloses que projecten ombres màgiques, creant l’escenari perfecte per viure la processó.
