El Divendres Sant commemora la Passió i la mort de Jesús a la creu. Forma part del Tridu Pasqual, que comença el vespre de Dijous Sant i culmina en la celebració de la Resurrecció. A Verges, el matí arriba després d’una nit que ha demanat moltes hores de feina i d’emoció.
El relat local de la recollida que segueix es basa principalment en la descripció de Serrà de 1996. Explica aquella edició, no una distribució immutable de tasques.
El poble després de la gran nit
Si passegeu per Verges, el contrast amb la nit de Dijous Sant pot fer pensar en un poble fantasma. Després del moviment dels visitants, els timbals i els versos, molts participants aprofiten per descansar. Els carrers recuperen de mica en mica el seu ritme.
Però no tothom dorm. La neteja dels espais públics i la recollida també formen part de la festa. El relat local conserva la imatge d’algunes àvies matineres que, fins i tot després del pas dels serveis de neteja, tornaven a escombrar el seu tros de carrer i hi tiraven aigua perquè quedés ben net.
També hi ha la feina dels qui s’encarreguen dels misteris, les imatges de la Processó: retirar-ne les flors, netejar les imatges i retornar-les al lloc on es guarden. És una tasca menys visible que guarnir-les, però igualment necessària. La Processó no s’acaba quan marxa l’últim espectador.
El significat religiós del Divendres Sant
En la litúrgia catòlica, aquest dia no se celebra la missa. La celebració de la Passió inclou la lectura del relat evangèlic, la pregària, l’adoració de la creu i la comunió amb les formes consagrades anteriorment. Per tant, l’absència de missa no vol dir que no hi hagi celebració religiosa.
Altres actes de recolliment acompanyen aquesta jornada en moltes comunitats. Cal distingir el significat del dia del programa de cada parròquia: no tots els pobles celebren els mateixos actes ni amb els mateixos horaris.
Costums i records
El Divendres Sant ha estat associat a formes de dol i a costums populars que variaven segons el lloc i l’època. Entre els que recollia el text anterior hi havia la prohibició d’escombrar, una creença que contrasta amb el record ben concret de la neteja dels carrers de Verges. Són tradicions i records, no normes vigents ni pràctiques compartides necessàriament per tothom.
Al poble, aquesta jornada permet veure l’altra cara de la gran nit: el descans i les petites feines que retornen cada cosa al seu lloc. L’endemà, la Processó dels Petits del Dissabte Sant tornarà a donar vida als carrers.
Per continuar la setmana
Consulteu la guia de la Setmana Santa dia a dia per seguir el recorregut fins al Diumenge de Pasqua. Els horaris dels actes religiosos s’han de confirmar als avisos de la parròquia o del Bisbat de Girona.
Retornar les imatges i repartir les flors
A les pàgines 137–138 del seu llibre, Serrà descriu el Divendres Sant de 1996: els responsables dels misteris i el rector retornaven les imatges als altars i recol·locaven els bancs que s’havien mogut per a la reverència de la Dansa. La preparació de la nit havia transformat l’espai; l’endemà també calia restituir-lo.
Després de netejar l’església, les persones que hi treballaven es repartien les flors per portar-les a casa o al cementiri. El detall explica un destí concret de l’ornamentació en aquella edició, sense establir una norma vigent ni una obligació per a totes les persones que avui col·laboren en la recollida.
Fonts de l’ampliació
Màriam Serrà, Verges i la processó que no es veu (1998), p. 137–138. Relat de la Setmana Santa de 1996.
