El Dimarts Sant ens acosta als dies centrals de la Setmana Santa. La litúrgia mira cap a la Passió, i a Verges els preparatius de la Processó agafen ritme. Encara queda feina abans de Dijous Sant i de la seva gran nit.
Els records locals d’assaig i preparació que segueixen es basen principalment en la descripció de Serrà de 1996. No constitueixen el programa actual; les convocatòries s’han de confirmar per a cada edició.
Els assajos de la tarda i del vespre
Serrà descriu que, a la tarda, els petits continuaven assajant i guanyant confiança amb els moviments. Al vespre, cadascú sabia si li tocava ser a la plaça o a la Placeta. La puntualitat importava: una escena ben lligada depenia que tothom fos al seu lloc.
Serrà descriu els assajos de les caigudes i de la Crucifixió, amb menys bromes i més atenció als detalls a mesura que s’acostava la representació. Aquesta feina continua els dies següents: l’assaig general de la representació de plaça se situa el Dimecres Sant, segons explica l’Associació. El calendari de cada edició concreta les convocatòries.
Els vestits i els misteris
Serrà recorda també el repartiment dels vestits al casal parroquial aquell dimarts. Els participants esperaven que se’ls cridés pel nom per recollir la roba que portarien dijous. Era un moment de trobada i d’expectació: el personatge que feia dies que s’assajava ja començava a tenir forma.
El mateix relat explica com, després de l’assaig, alguns voluntaris traslladaven els misteris de l’església als llocs dels barris on s’havien de guarnir. Les imatges quedaven així preparades per a la feina dels veïns, que descobrirem amb més detall al matí de Dijous Sant. El dia concret de trasllat o de repartiment pot variar segons l’organització de cada any.
El record evangèlic del Dimarts Sant
A la missa de Dimarts Sant es llegeix el passatge de Joan en què Jesús anuncia que un dels deixebles el trairà i adverteix Pere de les seves negacions (Jn 13,21-33.36-38). La narració se situa durant el sopar; no vol dir que la traïció o la detenció passessin històricament un dimarts.
Jesús dona a Judes un bocí de pa sucat i Pere li promet que el seguirà fins a donar la vida. L’advertiment de les tres negacions posa en relleu la distància entre les promeses i la fragilitat dels deixebles. A la representació de Verges, el Sant Sopar i l’Hort de Getsemaní permeten seguir aquests episodis.
Per seguir els preparatius
El full parroquial d’abril de 2026 situava la missa dels dimarts a les 19 h. El full de Setmana Santa de cada any confirmarà les indicacions particulars. Per als assajos i els actes de la Processó, consulteu la programació; la guia dia a dia situa aquest dimarts dins de la setmana.
Mercat, vestits i misteris en el relat de 1996
Serrà explica que, el Dimarts Sant de 1996, el mercat es traslladava a la Placeta mentre es treballava en l’escenari de la plaça Major. Al vespre descriu l’assaig general i el repartiment de roba al casal parroquial: bosses etiquetades, talles i sandàlies ordenades per facilitar el lliurament.
Després de l’assaig, encara quedava feina per traslladar els misteris als llocs on es guarnirien. La seqüència documenta l’organització d’aquella edició. No contradiu que altres calendaris situïn l’assaig general de plaça el dimecres: any, grup i tipus d’assaig s’han de distingir abans de comparar les convocatòries.
Fonts de l’ampliació
Màriam Serrà, Verges i la processó que no es veu (1998), p. 77–80. Relat de la Setmana Santa de 1996.
