A Verges, el camí cap a la Setmana Santa té una parada obligatòria en el foc i els peroles de la Plaça Major. La Sopa de Verges (o Sopa del Dimarts de Carnaval) no és només un àpat popular; és el darrer gran festí comunitari que prepara el cos i l’esperit per al dejuni de la Quaresma i el recolliment de la Processó.
Un origen arrelat a l’època feudal
La història d’aquesta celebració es remunta als segles XIV i XV. Segons la tradició oral i els estudis històrics, els antics senyors feudals oferien una sopa molt nutritiva als seus vassalls abans d’iniciar la Quaresma. En aquest sentit, era un gest de compensació per les penúries i el dur treball suportat durant tot l’any.
Cal destacar que la primera referència documentada apareix en un acta notarial del segle XVII, on s’inclou un dibuix d’un home removent un gran perol. Aquest llegat ha perdurat fins avui, convertint la “sopa dels pobres” en la “sopa del poble”, símbol de cohesió entre tots els vergelitans.
Els preparatius: Un esforç de tot el poble
La Sopa no seria possible sense la implicació dels veïns. El procés comença setmanes abans i segueix un ritual precís:
- La recollida de la leña: Els homes del poble apleguen fins a 10 tones de llenya per mantenir vius els focs del dimarts.
- La Passada: El diumenge anterior, una comitiva amb música i gegants recorre les cases del poble recollint ingredients o donatius per finançar l’àpat.
- La cocció: El Dimarts de Carnaval a les 7 del matí s’encenen els focs. Un grup de voluntaris de l’Associació La Sopa de Verges remou uns 30 peroles durant hores d’ebullició lenta.
El secret de la recepta: L’escudella barrejada
La Sopa de Verges és una escudella barrejada contundent i calòrica. Porta una barreja de llegums (fesols i cigrons), verdures (ceba, patata) i carns de tota mena (gallina, vedella, porc i xai). Així mateix, un tret que la fa única és l’ús del saïm ranci (manteca rància), un ingredient que li dóna un sabor ancestral i inconfusible.
XI Trobada de Sopes Històriques
D’altra banda, Verges no camina sola en la preservació d’aquest patrimoni. La vila forma part activa de la Trobada d’escudelles, ranxos i sopes històriques, que reuneix colles de Catalunya, Andorra i Itàlia. En resum, l’objectiu d’aquesta unió és protegir aquestes festes gastronòmiques i, en un futur, aconseguir el reconeixement de la UNESCO com a Patrimoni Inmaterial de la Humanitat.
El pont cap al Dijous Sant
Finalment, no podem entendre la Sopa sense la seva relació amb el calendari religiós. És el tancament del Carnaval, el moment d’abundància abans de la cendra. Per aquest motiu, per a qualsevol vergelità, el caliu d’aquell plat de sopa a la plaça és el primer pas cap a la solemnitat de la Processó de Dijous Sant.
