Dins el recorregut del Dijous Sant, la figura del Cec (o el Pelegrí) ens ofereix un dels moments més commovedors de la Primera Caiguda. Mentre la processó entra a la Placeta, aquest personatge encarna la cerca desesperada de la llum enmig de la foscor del camí del Calvari.
La trobada a la Placeta
En aquest sentit, el Cec es troba a un costat del camí, inquiet pels crits i la gernació que s’apropa. Tot i que no pot veure el seguici de les manages i els jueus, percep la presència de Jesús pel tacte i l’oïda. Aleshores, en una acció plena de dramatisme, s’arrossega per terra fins a situar-se davant del condemnat.
El miracle de la vista: “Jo ja hi veig!”
El diàleg que manté amb Jesús és d’una intensitat única. El Cec implora: “Senyor, que hi vegi!”. D’altra banda, Jesús, amb la seva resposta plena de misericòrdia, li torna la visió davant la mirada atònita dels jueus i el poble vergelità.
Cal destacar que, un cop guarit, l’exclamació del Cec —“Oh, Jesús! Oh, Senyor! Jo ja hi veig!”— marca el final de la seva angoixa. Per aquest motiu, el personatge decideix seguir a Jesús, agraint el benefici rebut i proclamant la seva divinitat enfront de la duresa dels que el porten a la creu.
Simbolisme i presència al carrer
Finalment, el Cec representa aquells que, sense veure-hi, creuen. En resum, la seva curació a la Primera Caiguda serveix per contrastar la ceguesa espiritual dels perseguidors amb la clarividència de la fe. El seu paper és, sense dubte, una de les peces que fan de la Processó de Verges una experiència que va molt més enllà d’una simple desfilada.
