La Verònica intervé a la Primera Caiguda, a la Placeta, en el guió publicat el 2011. El seu gest d’eixugar el rostre de Jesús introdueix una acció de compassió enmig de les escomeses dels saions.
L’escena de la Primera Caiguda a la Placeta
A les acotacions de 2011, Jesús cau davant la Verònica mentre els jueus escènics i les manages fan rotllanes al voltant de l’acció. Després d’intentar reprendre el camí, torna a caure; la dona surt d’entre la gent, s’acosta a ell i recita el seu parlament.
El llenç i el miracle del rostre: «Quin prodigi!»
El parlament de la Verònica esmenta el perfum d’espinacard i de rosa. És un detall del text dramàtic, no una instrucció comprovada sobre la preparació actual del drap. Les acotacions indiquen que eixuga la cara de Jesús i que, en retirar el llenç, hi veu el seu rostre.
La Verònica mostra la imatge als jueus escènics, que es giren d’esquenes. Després s’adreça a Jesús, agenollada, i li agraeix el prodigi. Finalment es retira per incorporar-se al seguici quan li correspon.
Simbolisme de la Verònica dins el recorregut vergelità
En una lectura cristiana, el llenç pot expressar el reconeixement i la gratitud davant la compassió. És la Verònica qui s’adreça a Jesús i li agraeix la imatge del seu rostre, que el parlament presenta com una prova del seu amor.
El gest de la Verònica forma part de la narrativa visual de la Primera Caiguda i combina el parlament amb una imatge especialment recognoscible dins del recorregut. L’escena s’integra en la Processó de la nit de Dijous Sant.
Història i transmissió del personatge
Màriam Serrà relata un relleu d’actriu als assajos de Dimecres Sant de 1996 (pp. 80–81). Una jove s’estrenava en el paper i la dona que l’havia interpretat abans seguia l’actuació amb emoció. El llibre no les identifica nominalment. És un cas concret de transmissió i continuïtat, no una regla general sobre com s’escullen les Veròniques.
Fonts i versions
Màriam Serrà, Verges i la processó que no es veu (1998), pp. 80–81 (relat de 1996); La processó de Verges. Text de l’obra (2011), pp. 107–109.
