Després de la Crucifixió, el Davallament i la Pietat porten el drama de la Processó de Verges fins a la imatge de Maria sostenint Jesús mort. El primer és l’acció de baixar-lo de la creu; la segona és el quadre que formen la mare i el fill.
El Davallament en el text de 2011
L’escena sisena de la part final del text publicat el 2011 reuneix Nicodem, Josep d’Arimatea, sant Joan i la Mare de Déu. Sant Joan acompanya Maria perquè s’assegui al peu de la creu, i els homes procedeixen al Davallament. L’acotació enumera estris de l’escena, però llegir-la com un protocol tècnic actual seria anar més enllà del que documenta.
El cos de Jesús es posa a la falda de la mare, que el cobreix parcialment amb el seu mantell. Els altres personatges es retiren a un segon pla i queda la figura de la Pietat. El text dona així al desenllaç un centre humà: una mare que rep el fill.
La confiança entre els participants
Pere Fuster recorda la coordinació amb Aureli Serra en el moment del Davallament, quan calia baixar-lo de la creu. Explica que Aureli confiava en ell i en un altre participant anomenat Martí. El testimoni destaca l’experiència, la confiança i l’entesa necessàries per a una acció compartida.
No permet identificar amb seguretat el cognom d’aquell Martí ni reconstruir tots els equips de cada any. Tampoc s’ha de convertir un record personal en instruccions per executar avui el Davallament: la preparació i les responsabilitats corresponen a l’organització de cada edició.
La Pietat i l’acatament de la Dansa
L’acotació final de 2011 situa la reverència de la Dansa de la Mort després del Davallament, davant del quadre de la Pietat. En una lectura cristiana, aquest gest pot expressar el triomf de Jesús sobre la mort. Aquest és l’ordre del text publicat, no una prova que el final s’hagi representat sempre exactament igual.
La descripció de Màriam Serrà de la representació de 1996 i el text de 2011 corresponen a moments diferents. Per això no els fusionem en una única seqüència intemporal. La història de la Dansa de la Mort permet entendre també la seva reverència final a l’església sense confondre tots els moments de la cloenda.
Fonts
La Processó de Verges, edició de 2011, p. 138–141, especialment l’escena del Davallament de la p. 141. Màriam Serrà, Verges i la processó que no es veu (1998), descripció de la representació de 1996. Entrevista de Pere Fuster dins del projecte Memòria Viva La Processó, analitzada en el marc d’aquesta recerca.
