La figura de Jesús a la Processó de Verges no és només el centre del relat religiós; és l’eix sobre el qual gira tota la complexitat tècnica i humana de la nit de Dijous Sant. A diferència d’altres representacions, a Verges el paper de Jesús exigeix un rigor físic i una preparació que traspassa l’escenari.
El rigor de l’actor: Més que una representació
Qui encarna a Jesús a Verges assumeix una responsabilitat enorme. No es tracta només d’interpretar un text, sinó de sotmetre’s a un desgast físic real. El guió oficial ja ens avisa: la sentència de Ponç Pilat destina a l’home a patir “la mort més dura per infame i sediciós”.
L’actor ha de carregar una creu de fusta massissa durant hores pels carrers irregulars del nucli antic. Aquest realisme és el que genera el silenci sepulcral quan el personatge apareix en escena; el públic no veu un actor, veu el patiment d’un home sota el pes de la tradició.
El simbolisme de la Creu: “Dolça i estimada esposa”
Un dels moments més emotius i que millor defineix la psicologia del personatge és el diàleg que manté amb la Creu. Jesús no veu la creu només com un instrument de tortura, sinó com un element sagrat.
“Trenta-tres anys fa ja que, amb ànsia frisosa, a tu, creu, et buscava per poder-te abraçar, dolça i estimada esposa.”
Aquesta dualitat entre el pes físic (que l’obliga a caure fins a tres vegades) i el valor espiritual (com a “clau preuada i sortosa”) és el que dóna a la Processó de Verges la seva identitat única.
El Via Crucis: Les caigudes i el carrer dels Cargols
El camí de Jesús cap al Calvari és un recorregut d’hostilitat. Mentre les manages marquen el pas, els Jueus l’increpen amb versos de carrer que posen els pèls de punta: “t’arrancarem tota la carn, t’escorxarem tota la pell!”.
En aquest context, les tres caigudes són els punts on el realisme arriba al seu màxim exponent:
- A la Placeta: On el cec Pelegrí reconeix la seva presència.
- A la Plaça 11 de Setembre: On els jueus fan una “sardana de salts i improperis” al voltant d’un Jesús extenuat.
- Al carrer Migdia: La darrera prova abans de la Crucifixió.
El final de Jesús: La Pietat al peu de la creu
A Verges, el recorregut de Jesús culmina a la plaça amb la Crucifixió. Després del rigor dels claus i el patiment a la creu, l’escena del Davallament ens regala la imatge més humana i plàstica: Jesús mort, posat a la falda de la seva mare, que el tapa amb el seu mantell.
Mentre a l’interior de l’església la Dansa de la Mort fa la seva rendició, a fora, a la plaça, la figura de Jesús mort als braços de Maria (la Pietat) tanca el cercle de la passió, deixant una empremta inesborrable en tots els assistents.
