Les Manages són els soldats romans de la Processó de Verges. Amb els cascs, les cuirasses i les llances, donen presència escènica a la guàrdia que acompanya el relat de la Passió. El seu pas i la seva coordinació també contribueixen a ordenar el moviment de la representació i del seguici pels carrers.
Per què a Verges en diem «les Manages»?
A Verges, el nom propi del grup és les Manages, en femení. És una denominació arrelada en l’ús local que convé respectar quan expliquem la Processó. No disposem, però, d’una prova documental suficient per atribuir aquest femení a una arma determinada ni per presentar una cadena etimològica com si fos l’origen acreditat del nom a Verges.
El paper de les Manages pels carrers de Verges
La disciplina del grup és una part visible de la Processó: caminar al mateix ritme, mantenir les distàncies i coordinar els moviments permet donar coherència a la presència dels soldats. El so i el gest de les llances reforcen aquesta imatge i ajuden a delimitar l’espai de la representació entre el públic.
Els testimonis també expliquen com s’aprenia aquesta coordinació. Josep Font i Güell recorda que s’assajava amb canyes per preservar les llances fins al Dijous Sant. També evoca una etapa en què el capità anava a cavall i els animals es buscaven entre els pagesos del poble. Són records d’una manera de fer; no ens permeten fixar, per si sols, les dates d’inici o de desaparició d’aquest costum.
Del cartró als equips estrenats el 1977
Aureli Serra recorda cuirasses i cascs de cartró i la feina de Ramon Marín, conegut com el Mut. Maria Ruart i Ribas explica una sortida a Girona amb un equipament modest i els ànims que hi va donar Carles Perpinyà. Aquest record, sense una data prou segura, no s’ha de confondre automàticament amb la trobada de 1975.
La cronologia de la renovació la concreta la Crònica d’uns vestits, publicada el 2007 per Llorenç Cansell i Jordi Roca: la trobada de Girona de 1975 va fer evident el contrast amb altres agrupacions; la pluja d’aquell Dijous Sant va malmetre el cartró, que Ciso Mir va reparar per tornar-lo a utilitzar el 1976. El concert de Lluís Llach del 17 de juny de 1976 va ajudar a finançar els equips nous, estrenats el Dijous Sant de 1977.
Podeu seguir aquest procés a La renovació de les Manages de Verges, 1975–1977, amb les dates i les xifres atribuïdes a la crònica dels seus protagonistes.
Un símbol d’identitat local
La participació en les Manages es transmet també a través de les famílies, dels assajos i del contacte entre generacions. Aquesta continuïtat no s’ha de presentar com un dret hereditari automàtic: formar part del grup comporta aprendre el paper i integrar-se en una feina col·lectiva.
Les Manages formen part d’aquest esforç compartit que uneix la representació a la Plaça amb el recorregut pels carrers. La seva història parla tant de la presència dels soldats com de les persones que han fet, reparat, finançat i conservat el seu equipament.
Fonts i criteri documental
Llorenç Cansell i Jordi Roca, «Crònica d’uns vestits», País Petit, juliol de 2007, p. 33. Testimonis de Josep Font i Güell, Aureli Serra i Maria Ruart i Ribas, recollits en el material de Memòria Viva consultat. Les dates de la renovació provenen de la crònica; els records orals s’hi incorporen sense donar-los una precisió cronològica que no tenen.
