Els anys més difícils de la processó varen ser durant la Guerra Civil, no pas perquè la gent no en tingués ganes, sinó que tenien por a causa de l’ambient que hi havia. A causa d’un missatge del governador el qual renunciava a qualsevol responsabilitat si passava alguna cosa, l’any 1936 es va decidir que no sortís la processó i aquesta no es va tornar a fer fins al cap de quatre anys.
Un cop va acabar la guerra, el Sr. Auquer, alcalde del poble, va insistir perquè la processó tornés a sortir, la gent en tenia ganes i tothom feia projectes i així l’any 1940 la processó va tornar a sortir al carrer.
Els primers anys varen ser difícils, no hi havia prou homes al poble per culpa de l’exili i al servei militar, però com que els vestits i el material havien sobreviscut a la guerra, varen decidir que la processó havia de sobreviure fos com fos i ja s’encarregaria el temps de fer tornar la gent que era fora.
La confraria de la sang va continuar les seves tasques d’organització, però de seguida es va crear el Patronat. A partir d’aquí i gràcies a l’esforç del seu director, el Sr. Carles Perpinyà, la processó supera els seus problemes d’existència i continuïtat.
