A Verges, el Dissabte Sant dona el protagonisme a la mainada. Dos dies després de la gran nit, la Processó dels Petits torna a portar la Passió als carrers, amb menys participants i un recorregut més curt. Per als infants, és una manera de fer seva una festa que han vist preparar i representar als grans.
La Processó dels Petits
La representació comença a la plaça i continua pels carrers. Hi retrobem personatges, versos i gestos de la Processó de Dijous Sant, adaptats a les possibilitats dels petits. En la descripció de Màriam Serrà de 1996, la Dansa infantil apareix amb sis components, sense les quatre entorxes del quadre adult.
En el seu relat de 1996, Màriam Serrà descriu les manages infantils amb pantalons de xandall vermells. La seva presència resumeix bé l’esperit de la jornada: la mainada imita els grans amb allò que té a l’abast i amb tota la seriositat del món. El vestuari i altres detalls poden variar amb els anys.
No és només una versió reduïda de la festa. És també el lloc on s’aprèn a dir un vers davant del públic, a seguir el ritme i a compartir una responsabilitat. La Processó es transmet així, de prop, amb l’ajuda de les famílies i l’exemple dels qui ja hi participen.
Un dia d’espera; una nit de Pasqua
En el calendari catòlic, el Dissabte Sant és el dia en què es recorda Jesús al sepulcre. Durant el dia, abans de la Vetlla Pasqual, no se celebra la missa. És un temps de silenci i espera, dins del Tridu Pasqual.
A la nit, la Vetlla Pasqual obre la celebració de la Resurrecció. Per això cal distingir el Dissabte Sant durant el dia de la celebració nocturna: la Vetlla sí que inclou l’Eucaristia i ja correspon a la Pasqua. No seria exacte dir, sense aquest matís, que dissabte no hi ha missa.
La denominació tradicional «Dissabte de Glòria» continua present en la manera de parlar d’aquesta jornada. En aquesta guia, el nom acompanya el Dissabte Sant sense confondre’l amb el Diumenge de Pasqua.
Per preparar la visita
La Processó dels Petits se celebra habitualment el Dissabte Sant a la tarda. Consulteu la programació de cada edició per confirmar l’hora i el recorregut. Per a la Vetlla i les altres celebracions religioses, seguiu els avisos de la parròquia i del Bisbat de Girona: el lloc i l’horari poden canviar cada any.
Podeu seguir el conjunt de jornades a la guia de la Setmana Santa dia a dia.
Els àpats dels grups i les caramelles
En el relat de la Setmana Santa de 1996, Serrà descriu àpats compartits de participants abans de la Processó dels Petits. Eren trobades de grups i famílies, diferents de l’arrossada popular de Dilluns de Pasqua. La festa també continuava fora dels moments de representació, al voltant de la taula.
Serrà també recull les caramelles que aquella nit, després de la Vetlla, els joves cantaven pels carrers i les cases. Explica la recuperació de repertori amb l’ajuda de partitures i de cantaires veterans. És una altra forma de transmissió local, que cal distingir de la representació infantil i dels àpats; el seu calendari de 1996 no és una convocatòria actual.
Fonts i context
Màriam Serrà, Verges i la processó que no es veu (1998), pp. 138–144; descripció de la Processó observada el 1996.
