La Crucifixió és el moment més colpidor de la nit de Dijous Sant a Verges. Després del llarg calvari pels carrers, la comitiva arriba a la Placeta, al costat de l’església, per viure el desenllaç de la Passió.
L’escenificació a la Placeta
Mentre les manages prenen posicions a tot volt de l’escena, els Jueus envolten Jesús. Aquí no hi ha distractius: l’atenció es concentra en la creu que s’alça al peu del forat preparat. Seguint el guió, són els mateixos Jueus qui determinen amb prestesa l’execució:
“En ell alçarem la creu, procurant ser ben curosos i entre dos facinerosos clavarem el nostre Déu!”
És important notar que, tot i la menció als “dos facinerosos”, a la Placeta de Verges la força visual recau en la creu central de Jesús, que s’alça solitària en aquest racó recollit.
Les Set Paraules: El testament des de la Creu
El punt àlgid arriba quan Jesús, des de la creu, adreça les seves darreres paraules als qui l’envolten. Enmig d’un silenci sepulcral, es produeix el diàleg més humà amb la seva mare i el deixeble:
Jesús: “Dona, aquí tens el teu fill”. Després digué al deixeble: “Aquí tens la teva mare”.
Després de pronunciar el “Tot s’ha complert”, Jesús lliura l’esperit, tancant el cicle de patiment físic del calvari.
El Davallament de la Creu
Un cop Jesús és mort, l’escena queda buida de Jueus i l’atmosfera canvia. Apareixen Nicodem, Josep d’Arimatea, Sant Joan i la Mare de Déu amb els estris per al Davallament (escala, llençol, martell i tenalles).
Amb una cura extrema, baixen el cos i el dipositen a la falda de la seva mare, que el cobreix amb el seu mantell. És el moment de la Pietat, d’una bellesa plàstica que recorda que, a Verges, la tragèdia s’explica amb el cor a la mà.
El final a Verges: L’adoració de la Dansa de la Mort
Cal recordar que a Verges no es representa l’enterrament al carrer. La processó clou en aquest punt amb l’adoració de la Dansa de la Mort davant el cos de Jesús als braços de Maria. Un acte de respecte que precedeix la Rendició de la Mort a l’interior de l’església.
