La meteorologia serà la pubilla de la festa durant el matí de Dijous Sant. Tot el dia coquetejarà amb els seus pretendents fent-los bategar el cor i retardant l’anhelada resposta. Finalment, sempre satisfactòria al final de la jornada. Heu de saber, que a Verges no hi plou mai per Dijous Sant. Sembla que tots els clements atmosfèrics i totes les forces sobrenaturals es confabulin aquest dia perquè l’esforç i la dedicació de tants anys tinguin la recompensa que es mereixen.
Ningú no recorda que la processó s’hagi hagut de suspendre pel mal temps. Ni tan sols els més grans ho han sentit a dir als seus predecessors. Si de cas, ha calgut enllestir el tram final a corre-cuita, com va passar l’any 1974. Tothom assegura que no cau mai ni una gota fins que l’última imatge no retorna a l’església. Les presses d’aquell any, però, encara van servir per a sol·licitar un ajut econòmic als estaments oficials corresponents. Ajut que, malgrat que no va ser gaire esplèndid, fou molt ben rebut.
A la plaça Major ja col·loquen les cadires plegables que han transportat un parell de camions. Els seients que acolliran el públic assistent a la representació de la Passió són els únics elements d’aquella nit que vénen de fora. El recinte a l’aire lliure estarà protegit amb unes tanques perquè puguin arranjar les cadires convenientment, però la mainada encara jugaran per l’escenari mentre els especialistes fan els últims retocs decoratius.
Tot a punt
La decoració és sòbria. Unes cortines vermelles, coronades per cinc torxes enceses, engalanen la paret on s’adossa el cadafal, la que correspon a la torre de planta quadrada. Els elements bàsics (el tron de Pilat, la taula del Sant Sopar, etc.) els aniran incorporant aquesta nit en el moment de foscor que acompanya la petita pausa entre acte i acte; de la mateixa manera els retiraran quan convingui.
Aquest matí no us podeu perdre la preparació del carrer dels Cargols, una de les travessies del carrer Ample. No el trobareu amb aquest nom sinó amb un altre: carrer de l’Orient.
La col·locació de les closques dels cargols respon a tot un ritual preparat amb anticipació i molta cura per part dels veïns. Un ritual, la pràctica del qual s’ha adaptat als temps moderns conservant, però, la forma primitiva.
La pasta que es fa servir per enganxar les closques a la paret és cendra barrejada amb aigua. També hi ha algú que hi afegeix guix o ciment perquè quedi més consistent.
El Guarniment dels Misteris el matí de Dijous Sant
Una altra cosa digne de veure, és la manera com guarneixen quatre dels cinc misteris que desfilaran per la processó (els Pistolets, la Dolorosa, el Natzarè i la Pietat); el cinquè és el Sant Crist, tan auster que no necessita flors, el qual romandrà a l’església fins a la nit.
Totes les imatges són d’una gran bellesa i perfecció, esculpides a Olot i tenen un pes que oscil·la entre els 150 i 200 quilos, per la qual cosa són transportades sobre unes plataformes amb rodes durant la processó, llevat dels dos que pesa menys: el Sant Crist, que sosté un home ajudat per dos portadors que mitjançant unes perxes mantenen l’equilibri i l’altre és la Dolorosa, que és portada per dones a pes de braços, vuit en total que aniran fent torns de quatre en quatre per passejar la seva preciosa càrrega durant tres hores llargues.
Els Misteris, per barris
Cada misteri és adornat en un barri diferent, i els encarregats d’aquesta tasca no formen cap confraria com en altres llocs.
Els més matiners són els que s’encarreguen de la Dolorosa dins d’una casa, ja que el fort pendent del carrer impediria que es mantingués en equilibri. Clavells grocs i uns quants gladiols blancs seran la catifa del seu misteri. Els de la Placeta també encoixinen els peus del seu Natzarè solament amb lliris blancs, a la planta baixa d’una casa. Els del carrer dels Bous, ja fan més enrenou, perquè tallen el trànsit per adornar la Pietat al bell mig del carrer.
Aquests veïns conscients de l’esplendor del seu misteri, són els qui més s’entretenen a guarnir-lo, fins al punt en què l’hora de dinar serveix de mitja part; aquests l’adornen amb clavells vermells i rosats.
Els del barri de defora, amb gran humor i gatzara i sota un dels porxos de l’escola engalanen els seus Pistolets, amb clavells blancs, rosats i vermells, algun gladiol blanc i arn de jardí; tot això acompanyat de nebulosa i una bona base d’esparreguera com en els altres misteris.
Els Pistolets es tracta de l’Assotament o la Coronació d’espines. El conjunt mostra precisament un Jesús coronat d’espines i amb les mans lligades, darrere el qual hi ha dos homes que li fan burla amenaçant-lo amb bastons. El nom prové d’una història que diu que al poble hi havia hagut uns germans molt lletjos i entremaliats, els quals responien al malnom de “Pistolets”, i que quan es va estrenar aquest misteri es va trobar que hi havia tanta semblança entre els suposats jueus i aquells germans que van ser batejats amb la mateixa apel·lació. A partir d’aquell dia, els Pistolets passaren a ser eternitzats mitjançant un dels misteris més vistosos de la Processó.
Més coses per veure el matí de Dijous Sant
L’última activitat que es pot veure durant el matí és la col·locació de torxes a les parets dels carrers per on ha de passar la processó.
Última actualització: 31/03/2024
