Dins l’ampli ventall de personatges que donen vida a la Processó de Verges, n’hi ha un que sovint passa desapercebut pel gran públic, però que és fonamental per a la trama: Malcos. Malgrat no ostentar el poder del Sanedrí, aquest personatge actua com el braç dret de Caifàs i protagonitza un dels moments més emotius de la nit de Dijous Sant.
El paper de Malcos: Entre la jerarquia i el carrer
Malcos és conegut principalment per ser el criat de confiança del gran sacerdot Caifàs. En aquest sentit, la seva figura serveix de nexe entre les altes esferes religioses i l’acció directa al carrer, ja que és l’encarregat d’encapçalar la tropa per arrestar Jesús. D’altra banda, el seu vestuari i posada en escena a Verges reflecteixen aquesta condició de servent amb autoritat, situant-lo sempre a prop del Sanedrí.
L’escena de l’Hort de Getsemaní: El miracle de l’orella
El moment culminant de Malcos té lloc durant el quadre de l’Hort de Getsemaní. Segons narra el guió de la representació, en el moment de la detenció, l’apòstol Pere fereix Malcos tallant-li l’orella. Aleshores, es produeix un fet insòlit: Jesús, amb “molt gran amor”, toca la ferida i el guareix de forma miraculosa davant de tothom.
Cal destacar que, malgrat rebre aquest favor diví, la reacció de Malcos és un dels punts més dramàtics del text de Verges. De fet, el guió especifica que, un cop guarit, Malcos “remercia traïdorament el favor” pronunciant les següents paraules:
Oh rabí, tan gran favor com rebo del vostre cor no el puc deixar desatès. Però, amb això… doneu-vos pres!
Per aquest motiu, Malcos encarna perfectament la figura del traïdor agraït, convertint-se en l’encarregat de lligar les mans de Jesús immediatament després d’haver estat curat per ell.
Simbolisme i presència a la vila
Finalment, la presència de Malcos no s’esgota a l’escenari de la plaça, sinó que s’estén durant tot el recorregut per la vila. Així mateix, acompanyant els Jueus i les manages, Malcos reforça la sensació de setge i control sobre el condemnat. En resum, es tracta d’un personatge que, a través d’un petit gest de traïció, ens recorda la complexitat humana i la duresa del relat de la Passió que Verges conserva amb tant de zel.
