El temps va lligat indissolublement a la mort. De fet, la mort no és res més que l’acabament del temps particular de cadascú. Ja des de molt antic apareixen aparells per a mesurar les hores, la majoria utilitzen el moviment d’elements naturals (sol, aigua, sorra) fins que apareixen els primer enginys mecànics. Amb tot, la familiaritat del símbol, que no seria tanta com en l’actualitat. Vindria garantida per un o més rellotges públics i per la transmissió a través del campanar de l’església. L’ús d’un mecanisme determinat condicionaria evidentment el missatge del símbol. Així, si la dansa de la Mort de Verges escull com a símbol un rellotge d’esfera, és perquè és el més adequat al missatge que vol comunicar. El rellotge no té broques, i això és senyal que no interessa reflectir-lo.
De fet, per a simbolitzar l’escolament dels temps, res millor que un rellotge de sorra com el que s’utilitzen en altres casos. Si el pas de les hores no es veu, si el rellotge no té broques, és senyal que vol comunicar algun aspecte que no és la seva fugacitat.
El Temps segons la Biblia
Déu és el propietari del temps. Ell no està subjecte al nostre temps, i molt menys a allò atabalats o poc atabalats que estiguem. Ell té els seus propòsits, i els seus propòsits van totalment lligats al Seu temps, no al nostre. Per nosaltres, alguna cosa podria semblar que es triga molt; en altres casos, podríem opinar que es va donar molt de pressa. Però la veritat de les coses no és als nostres criteris en relació amb el temps sinó amb el de Déu. Ell és el paràmetre correcte i les seves providències les reals, no les nostres.
La Bíblia diu que Ell és qui “muda els temps i les edats” (Daniel 2.21). Ell és el que va determinar un temps per a tot. Finalment, la Bíblia diu que “tot té el seu temps” (Eclesiastès 3.1-4; 11).
