El Sant Sopar a Verges és el quadre on la fraternitat dels apòstols s’esquerda definitivament. Després del Lavatori de peus, l’escena es trasllada al Cenacle, on Jesús comparteix la seva darrera reunió amb els dotze deixebles. Aquest moment del Sant Sopar a Verges destaca per un realisme dramàtic únic, especialment quan la tensió esclata després de l’anunci de la traïció.
El Lavatori de Peus: La lliçó d’humilitat
Abans de sopar, l’obra destaca un gest revolucionari per a l’època. Jesús es cenyeix una tovallola i comença a rentar els peus als seus deixebles. A Verges, aquest moment es representa amb molta cura.
És una lliçó visual d’humilitat i servei: el Mestre fent de servent. La resistència de Pere (“No em rentaràs els peus mai!”) i la sentència ferma de Jesús (“Si no te’ls rento, no tindràs part amb mi”) marquen el to profund i doctrinal d’aquesta escena.
L’anunci de la traïció
Mentre Jesús presideix la taula, el to de l’escena canvia bruscament en anunciar que un dels seus deixebles l’entregarà. La confusió s’apodera del grup i els apòstols, d’un en un, pregunten amb incredulitat si són ells els traïdors. Personatges com Pere i Joan mostren la seva lleialtat absoluta, demanant al Mestre que reveli qui serà capaç de tal maldat.
El moment icònic: El despreci de Judes
Judes Iscariot, el darrer dels apòstols a intervenir, llança la seva pregunta amb rancúnia: “Digueu-me Mestre i Senyor, aquest traïdor fóra jo?”. La resposta de Jesús és fulminant: “Sí”.
És llavors quan es produeix el gest més impactant del Sant Sopar a Verges. Jesús li ofereix un boscí de pa, convidant-lo a complir el seu destí. Judes, en un acte de rebel·lia total, pren el pa i el llança violentament a terra mentre exclama:
“No! Primer el llençaré abans no me’l menjaré!”
Després d’aquest menyspreu carregat de maldat, Judes fuig del Cenacle , deixant els apòstols sumits en la sorpresa i el rebuig.
La Institució de l’Eucaristia
El centre de l’escena és el moment litúrgic per excel·lència. Jesús beneeix el pa i el vi. Aquest instant es viu amb un respecte absolut a la Plaça. És el naixement del ritual cristià, representat amb els actors congelant el gest mentre sonen els versos sagrats.
“Preneu i mengeu-ne tots…”
L’ombra de la traïció
Però no tot és pau a la taula. Hi ha un personatge que destaca per la seva inquietud: Judes Iscariot.
Durant tota l’escena, la interacció entre Jesús i Judes és el fil conductor dramàtic. Jesús anuncia que un d’ells el trairà (“Entre vosaltres, hi ha un traïdor que em trairà.”), i la desconfiança s’escampa entre els apòstols.
El moment clau és quan Judes, incapaç de suportar la mirada del Mestre i amb la decisió ja presa, s’aixeca bruscament i abandona la taula. La seva sortida de l’escenari, sovint acompanyada d’un canvi de llum o música, ens avisa que la maquinària de la detenció s’ha posat en marxa. Ell se’n va directament cap a la següent escena: El Sanedrí.
El discurs de comiat
L’escena es tanca amb les últimes recomanacions de Jesús als seus amics (“Estimeu-vos els uns als altres”). És un moment de tendresa abans de la tempesta. Un cop acabat el sopar, el grup es dirigeix cap a l’Hort de Getsemaní, deixant la taula buida com a testimoni del que acaba de passar.
