En el tram més exhaurit del camí, quan les forces de Jesús fallen definitivament, apareix la figura de Simó de Cirene, conegut popularment com el Cireneu. La seva intervenció a la Segona Caiguda de Verges és un moment clau que permet que el drama continuï fins al seu desenllaç.
L’elecció del “voluntari”
En aquest sentit, el text de la representació deixa clara la intenció dels Jueus. Veient que Jesús ja no pot amb el pes de la creu, un dels jueus decideix buscar algú “cepat i que tingui més força”. No és un acte de compassió; és una mesura desesperada perquè, com diuen ells mateixos, “se’ns pot morir abans d’hora”.
El contrast de sentiments
Cal destacar que, mentre els captors busquen assegurar-se que el condemnat arribi viu al forat de la creu, la reacció del Cireneu és ben diferent. Aleshores, en acceptar la càrrega, Simó de Cirene expressa un sentiment d’empatia purament vergelità: “No hi fa res, ho faré amb goig, perquè em fa pena aquest home”.
Aquest contrast entre la duresa dels que manen la processó i la humanitat del Cireneu és el que dona a l’escena una profunditat única. Així mateix, l’esforç físic de carregar la fusta es converteix en un dels moments més autèntics que es poden viure pels carrers de la vila.
Simbolisme i presència
Finalment, el Cireneu a Verges representa la solidaritat involuntària que acaba sent un acte de fe. En resum, sense la seva figura, el camí cap al Calvari s’hauria truncat. Per aquest motiu, el seu pas al costat de Jesús, ajudant-lo a sostenir el pes de la sentència, és una de les imatges més potents del Dijous Sant.
