Quan s’acabava d’estrenar el patronat de la processó, el senyor Joan Hugas, fill de Verges, en representació de la delegació provincial de “Educación y descanso” va fer una proposta ben sorprenent, portar la Dansa de la Mort a Madrid. A canvi varen oferir vestits i calaveres noves, el viatge i l’estada a càrrec dels organitzadors i un jornal pels dansaires grans.
Les paraules del tracte es varen complir puntualment i els components de la dansa marxaven cap a Madrid, amb els vestits i calaveres nous, per actuar al festival del primer de maig.
Era l’any 1955: i el director, el Sr. Carles Perpinyà va idear la manera de transmetre l’ambient i el significat de la dansa a fora de Verges. Va fer incorporar quatre dansaires que anirien al costat del timbal i que portaria el foc, per crear un clima semblant al que era propi de la dansa.
Actuant la Dansa de la Mort a Madrid
La Dansa de la Mort va actuar a diferents llocs, tant en locals tancats com a fora el carrer, i varen aconseguir un èxit considerable. Van anar també als antics estudis de televisió, al passeig de l’Havana, on van dansar i van ser transmesos a tot l’estat. L’expectació fou tan grossa que fins i tot els volien fer ballar més del que era previst, però els petits estaven molt cansats i el responsable s’hi va oposar, amb tot havien recorregut dansant el passeig de la Castellana, el carrer d’Alcalà, i d’altres dels més cèntrics de Madrid; i havien actuat també a diferents empreses, com per exemple a l’estació d’Atocha per als treballadors de Renfe.
Quatre anys més tard, “Educación y descanso” va tornar a proposar una altra participació en la demostració sindical. Aquesta vegada l’opinió no fou pas tan unànime. La decisió final es va sotmetre a la consideració del ple, i aquest va decidir que es podia intentar un segon viatge. Fou també un viatge d’una setmana, amb els mateixos tractes que l’anterior, però ara sense vestuari nou.
L’any 1959 la demostració sindical es feia ja a l’estadi Bernabeu de Madrid. Allí hi havia instal·lats diferents cadafals, on actuaven ordenadament les representacions de totes les delegacions de “Educación y descanso“; quan va entrar la dansa de la Mort el públic assistent es va posar a peu dret per aplaudir, perquè encara recordava l’actuació de quatre anys enrera.
