El Sanedrí era una assemblea formada per vint-i-tres representants i jutges de la llei jueva a qualsevol ciutat d’Israel. El Gran Sanedrí era la cort suprema amb la missió d’administrar justícia interpretant i aplicant la Torà, tant oral com escrita, fonamentalment a la ciutat de Jerusalem. Alhora representava al poble jueu davant les autoritats romanes. Estava format per setanta-un membres sota la presidència d’un gran sacerdot anomenat Nassí.
S’estructurava en tres càmeres de vint-i-tres representants cadascuna, integrats per la noblesa sacerdotal, ancians de les principals famílies i mestres i doctors de la Llei que juntament amb els dos dirigents sumen els setanta-un membres que es reunien cada dia a excepció de les festes jueves i el sàbat. “En aquell temps, molts dels jueus que havien vingut a casa de Maria i veieren el que va fer Jesús, van creure en Ell. Però alguns d’ells anaren a explicar als fariseus el que Jesús havia fet. Llavors els grans sacerdots i els fariseus van reunir el Sanedrí i es preguntaven: «Què podem fer? Aquest home fa molts senyals prodigiosos. Si el deixem continuar, tothom creurà en Ell, vindran els romans i destruiran el nostre lloc sant i el nostre poble».
Qui era Caifàs?
Un d’ells, Caifàs, que aquell any era el gran sacerdot, els digué: “Vosaltres no enteneu res. No us adoneu que val més que un sol home mori pel poble, i no pas que es perdi tot el poble?” Això, Caifàs no ho va dir pel seu compte. Era gran sacerdot, aquell any, i per això va poder profetitzar que Jesús havia de morir pel poble. I no tan sols pel poble, sinó també per a reunir els fills de Déu dispersos. Així, doncs, aquell dia van decidir que el matarien.
Per això Jesús ja no es deixava veure públicament entre els jueus. Se n’anà d’allí cap a la regió de vora el desert, en una població anomenada Efraïm, i s’hi va quedar amb els seus deixebles. Era a prop la Pasqua dels jueus, i molta gent de la regió va pujar a Jerusalem ja abans de la Pasqua per complir els ritus de purificació. Buscaven Jesús i, en el recinte del temple, es deien els uns als altres: “Què us sembla? No vindrà pas a la festa!”. Els grans sacerdots i els fariseus, per la seva banda, havien donat ordres que, si algú sabia on era, el denunciés perquè el poguessin agafar.”
Evangeli segons Sant Joan (Jn 11,45-56)
