Després del brogit i la ràbia viscuts a la Segona Caiguda a la Plaça 11 de Setembre, la Tercera Caiguda ens transporta a un estat d’ànim completament diferent. És el moment del darrer defalliment físic, però també de l’acceptació mística. Per a molts vergelitans, aquesta és una de les escenes més commovedores i profundes de tot el recorregut.
L’abraçada a la creu: un gest de voluntat
En arribar a la Tercera Caiguda, l’esgotament de Jesús és absolut. El pes de la fusta i el calvari acumulat el fan caure per darrer cop. Però a Verges, aquesta caiguda no es representa com una derrota. L’actor que encarna a Jesús s’aferra a la creu, no com un càstig, sinó com l’únic suport que li queda.
És un moment de contrast visual fort: mentre els Jueus observen amb impaciència i les manages mantenen el ritme solemne, el centre de l’escena es converteix en un espai de recolliment íntim.
El parlament: “Oh, creu, dolça esposa!”
El que fa que aquesta caiguda sigui recordada per tothom és el text que Jesús adreça a la creu. Enmig del silenci del carrer, se senten els versos que defineixen el sentit del sacrifici a la Processó de Verges:
“Oh, creu, dolça esposa! Jo et vinc a abraçar. Des de l’eternitat que et venia a buscar.”
Aquesta personificació de la creu com a “esposa” transforma el patiment en un acte d’amor i destinació. Els actors que han donat vida a aquest paper durant anys, com l’Ignasi, saben que aquests versos s’han de dir amb una barreja de fragilitat extrema i fermesa espiritual.
El paper dels Jueus i el Cireneu en la recta final
Tot i que l’hostilitat no desapareix, en la Tercera Caiguda els Jueus comencen a veure a prop el final del camí. L’ajuda del Cireneu es manté, però el focus es desplaça totalment cap a la figura solitària de Jesús. Els vergelitans i visitants saben que aquest és l’últim moment en què el veuran dret abans que la tragèdia s’encamini cap al seu desenllaç a la plaça per a la Crucifixió.
Un silenci que omple els carrers de Verges
A diferència de la “sardana de salts” de la segona caiguda, aquí el silenci es fa dens. El respecte dels qui miren la Processó des dels balcons o a peu de carrer és total. Aquest darrer alè de Jesús serveix per preparar l’ànima de l’espectador per al que vindrà a continuació: el final del camí i el crit de la victòria de la Mort.
