Després de l’enrenou i l’alegria col·lectiva de l’entrada a Jerusalem, la Plaça de Verges es fa petita, silenciosa i íntima. Entrem en una de les escenes amb més càrrega de diàleg i simbolisme de tota la representació: La Samaritana. L’escenografia es redueix al mínim essencial: el Pou de Jacob, el punt de trobada on Jesús revela la seva missió a una dona esgarriada del ramat.
Una trobada prohibida i revolucionària
Jesús arriba al pou de Siquem cansat del camí i demana als apòstols que el deixin sol: “Cansat estic del camí. Reposar voldria un poc prop d’eixa font de Jacob”. En la soledat del pou, es produeix una trobada que en aquella època era escandalosa: un mestre jueu parlant amb una dona samaritana.
Quan la Samaritana arriba amb la seva àmfora per buscar aigua, es troba amb una petició simple però revolucionària que inicia el debat teològic més profund de la nit.
L’Aigua Viva i el perdó
El diàleg que segueix és un dels textos més poètics de l’obra. Jesús no parla d’aigua física, sinó de l’ànima. La Samaritana, inicialment desconfiada, acaba agenollada demanant el perdó i la benedicció de Jesús. Les paraules clau que ressonen a la Plaça són la promesa de l’Aigua Viva:
“L’aigua que d’aquí traureu, ja sabeu que torna set; mes la que jo us donaré, set mai més no en tindreu.”
És un moment de conversió pura, on la dona reconeix en Jesús el Salvador i li demana que sopi a casa seva, un convit que ell rebutja amb tristor perquè el seu destí ja està marcat.
Detalls de la posada en escena
A diferència de les escenes de masses, aquí el pes recau totalment en la paraula i el gest dels dos actors:
- La Samaritana: Amb el seu càntir i un vestuari vistós, representa la humanitat pecadora que troba la llum.
- El Pou de Jacob: Un element clàssic de l’attrezzo de Verges que centra tota l’atenció visual.
- El Silenci: Aquesta escena requereix un respecte absolut del públic per no perdre’s ni una síl·laba del vers rimat.
El desenllaç: Cap a l’últim sopar
L’escena acaba amb la Samaritana marxant corrents per anunciar que ha trobat el Messies, mentre Jesús es queda sol un darrer moment abans de retrobar-se amb els seus deixebles. Aquest boscí de pau és el preludi de la tempesta que s’apropa.
L’atmosfera es torna encara més greu i solemne per donar pas al moment més sagrat de la nit: El Sant Sopar.
Fotos: Albert Barnosell | Instagram
