Maria Perpinyà i Sais (Verges 1901 – Banyoles 1994)
Escriptora, periodista i traductora. Es donà a conèixer a partir de 1925 després de diverses publicacions a la premsa.
La Maria va revisar el llenguatge de la Processó de Verges i el va adaptar a un de més comprensible, sense que perdés rigor ni originalitat. L’any 1977 es va posar música a la seva poesia “Dansa de la Mort a Verges” i l’acte va ser retransmès per la segona cadena de televisió.
Autora dels llibres Poemes (1931) i Terra de Vent (1936). Entre les seves col·laboracions es pot destacar: D’Ací i d’Allà, Ciutat, La Nau, Esplai, Llegiu-me, Joia, La Revista, El Dia (Terrassa), La Nova Revista, La Veu de Catalunya i segons informen alguns medis també col·laborà a: Revista d’Olot, Diari de Mataró, L’Avi Munné (Sant Feliu de Guíxols), Aires de la Conca (Montblanc) i la Riuada (Mora d’Ebre).
Fou redactora del diari catòlic El Matí. També fou membre de AF, l’APEC i de la secció femenina d’Unió Democràtica de Catalunya (UDC). El 1930, va firmar el manifest de pro amnistia de les dones.
També es dedicà a fer recitals poètics a diferents entitats. I a la traducció especialment del francès i a la correcció del català.
L’any 1948, va guanyar l’Accèssit a la Viola d’Or als Jocs Florals celebrats a París, amb el poema “A la Verge de Montserrat”.
La Guerra Civil va truncar la seva carrera, ja que després de la guerra es va anar tancant al seu món i tot i que va continuar escrivint fins a una edat avançada, només va publicar algun poema a “Les Cinc Branques” (1975) i al recull de 31 poetes d’avui (1977). Ha deixat inèdits 8 llibres de poesia i dues novel·les.
El novembre de 2009 dins la col·lecció Josep Pla de la diputació de Girona es publica el llibre “Antologia de poemes – Maria Perpinyà”
