Als costats del timbal, hi ha les entorxes i són els únics elements de la dansa que sols caminen. La seva incorporació al quadre és bastant recent. Però la seva integració és tan precisa que cal considerar-los ja com a part indissoluble de la dansa.
Originalment, una torxa era una font portàtil de foc que es feia servir com a font lumínica. Consistien en un mànec de fusta, on en un dels seus extrems, hi havia embolicat en un drap amarat de brea o algun altre material inflamable. També podien ser ambdues coses alhora. Molt sovint reposaven en canelobres en la part alta dels murs, perquè il·lumini els passadissos dels castells.
A la Dansa de la Mort de Verges, dos nens i dos homes són els encarregats de representar aquest paper. De manera que si el conjunt de dansaires el componien dos adults i tres infants, els que no dansen són precisament tres adults i dos infants.
Les funcions de les entorxes
La seva funció és ben simple, s’encarreguen de fer llum amb unes entorxes de petroli a la resta de la dansa.
La seva posició a la dansa és la lògica si atenem la seva funció. Van darrere perquè són simplement comparses que caminen al ritme del timbal. Els dos petits van davant dels dos homes perquè no es destorbin amb el cos en la seva tasca d’enllumenar l’espai a la resta dels components.
Són uns elements que no necessiten cap mena de preparació especial per a poder actuar. Sobretot als dos petits, els cal ésser bastant resistents al mareig i a la son. Tenen el foc i el fum davant de la cara mateix i les conseqüències d’una poca resistència podrien ser notades al cap de ben poca estona.
Tant les entorxes com el timbal porten instruments que per la seva mateixa estructura els impedirien dansar. Així doncs no necessiten gran llibertat de moviments i es presenten com si fossin esquelets vestits amb una túnica. Aixó els diferencia encara més dels restants components de la dansa.
