Aquest any 2026, l’horari de la Processó de Verges ha patit una modificació significativa. L’inici del recorregut pels carrers, històricament marcat a la mitjanit, s’ha avançat a les 23:30 hores. Aquest canvi, aparentment inofensiu, amaga una alteració profunda de l’essència teològica de la nostra festa.
Durant dècades, l’esdeveniment s’ha regit per una precisió mil·limètrica. La representació teatral a la Plaça Major il·lustra el Sant Sopar i la condemna de Jesús per part de Ponç Pilat. Tots aquests fets s’emmarquen, de forma totalment canònica, dins dels esdeveniments de Dijous Sant.
Comprendre la tradició exigeix entendre el motiu exacte pel qual la Processó pels carrers s’iniciava just quan el rellotge marcava les dotze de la nit.
La frontera exacta: de Dijous a Divendres Sant
Segons les disposicions de l’Església Catòlica, el camí carregant la creu i les caigudes corresponents s’han de representar exclusivament en Divendres Sant.
La precisió d’aquest horari no era casualitat. Aquesta genialitat històrica va ser establerta i defensada per antics organitzadors i figures cabdals de la nostra cultura, com Carles Perpinyà Sais i Maria Perpinyà Sais.
La seva visió consistia a utilitzar el toc de la mitjanit com una frontera natural i litúrgica totalment infranquejable:
- Abans de les 00:00 h: Condemna a la plaça (Dijous Sant).
- A partir de les 00:00 h: Inici del recorregut i la crucifixió (Divendres Sant).
En avançar la sortida de la Processó a les 23:30 hores, s’està traient la creu al carrer i escenificant el patiment quan, oficialment i litúrgicament, encara som a Dijous Sant. Una anomalia que trenca la coherència del relat.
Logística moderna versus tradició centenària
És innegable que adaptar els horaris pot facilitar la comoditat del públic assistent. Acabar els actes abans alleugereix la logística de matinada i permet un retorn més amable per als milers de visitants que s’apropen al nostre municipi.
Tot i això, com a divulgadors i amants de la nostra cultura, és necessari reflexionar sobre el preu d’aquestes concessions. Modificar l’horari suposa sacrificar el rigor històric i l’ortodòxia que han convertit aquesta celebració en un referent únic al país.
La Processó de Verges no és només un espectacle visual compost per actors, llums i la cèlebre Dansa de la Mort. És una herència viva on cada minut, cada pas i cada silenci tenen una raó de ser profundament arrelada en la història.
Nota de l’autor:
Després de la publicació d’aquest article, he tingut l’oportunitat de parlar de manera distesa amb l’Agustí, membre de l’Associació. En escoltar de primera mà les seves explicacions i les complexes necessitats logístiques que gestionen, puc entendre i arribar a compartir els motius que van impulsar aquest ajust horari.
Tot i això, em queda una reflexió sincera sobre la taula: en un esdeveniment viu d’aquesta magnitud, els horaris s’han d’entendre com una guia i no com un compte enrere estricte. La pròpia solemnitat de la Processó i la inèrcia de la nit necessiten el seu espai per respirar. Com a amant de les nostres tradicions, em quedo amb la tranquil·litat de saber que la Processó està en bones mans i que, sigui quin sigui el minut exacte en què el primer pas trepitja el carrer, el respecte i la devoció continuen sent inalterables.
